Ses darreres eleccions autonòmiques de Catalunya deixen diverses lectures esperançadores. Sa primera i més interessant és que es separatisme no ha guanyat ses eleccions, maldament s'injusta Llei d'Hondt beneficii a sa minoria nacionalista. Que diguin lo que vulguin, però es nombres no enganen. Es secessionistes no poden seguir rallant 'en nom del poble de Catalunya', sobretot després de sa patinada que s'han envelat en aquests darrers comicis. C's, PSC, En Comú Podem i PP sumen un total de 2.212.871 vots (51,75%) davant es 2.063.361(48,25%) de Junts x Catalunya, ERC i CUP. ¿Com pot esser que es 51,75% des vots des catalans es traduesqui en només 65 diputats, i en canvi, es bloc minoritari des 48,25% en tengui 70?
Sa resposta és molt senzilla: perquè es vot d'un lleidatà o un gironí val el doble que es vot d'un barceloní. Per altra banda, si feim una ullada an es resultats, es separatisme no ha fet més que perdre diputats uns comicis darrere ets altres. El 2010, es secessionisme disfrutava d'una àmplia majoria de 76 diputats. El 2012 en va perdre dos i el 2015 fins a quatre. Es 21 de desembre de 2017, es secessionistes havien passat de 76 diputats a 70. És a dir, que si no fos per sa llei d'Hondt i sa llei electoral fos un ciutadà = un vot, sa majoria des Parlament de Catalunya estaria a dia d'avui en mans constitucionalistes.
Es resultats electorals des 21D han catapultat a nivell internacional una plataforma que defensa sa creació de sa comunitat autònoma nº 18 des Regne d'Espanya: Tabàrnia, compost de Tarragona i Barcelona. Si es nacionalistes s'emparen en es suposat 'dret a decidir dels pobles', ¿per què Tabàrnia no es podria constituir en nova comunitat autònoma? ho vam comentar a «Rallant en pla» en dos articles es mes de setembre d'enguany a «Sa fal·làcia des dret a decidir (I i II)». Fa uns mesos, érem quatre i es cabo es qui ja crèiem en Tabàrnia. Avui, afortunadament, som molts més: «Ets independentistes catalans s'engronen es dits, ja que s'hipotètica Catalunya independent no permetria es dret a secessió de qualsevol de ses seues províncies, comarca, municipi o barriada. Sa fal·làcia des dret a decidir d'en Puigdemont i companyia consisteix en què Catalunya pot rompre s'unitat d'Espanya unilateralment, però ningú podrà rompre s'unitat de Catalunya»… «en poques paraules, Catalunya es pot separar d'Espanya de forma il·legal i unilateral perquè #somcollonuts i #volemvotar, però Barcelona, Lleida o es barri de Pedralbes, per exemple, no es podrien independisar de Catalunya per seguir dins Espanya o crear un nou estat. Tot molt democràtic, sí senyor».
Després de quasi 40 anys de discurs únic i de jordipujolisme, es seny agafa s'iniciativa a Catalunya i posa es separatisme davant un mirall: Tabàrnia. Amb una diferència important: sa creació de Tabàrnia com a nova CA sí està contemplada per sa Constitució Espanyola, a diferència des cop d'estat i sa violació de sa legalitat vigent des separatistes catalans. Urgeix sa necessitat de reformar sa llei electoral a tota Espanya perquè ses minories nacionalistes no seguesquin imposant es seus privilegis an es drets i llibertats de tots.
Diu Toni Fuster, secretari general del PP a Balears, que el PP català «ha de fer una profunda reflexió i autocrítica de forma sincera i humil». Sorprenen, com a poc, ses declaracions del PP balear sobre es seus companys catalans, quan Ciutadans ha disparat a més d'un 20% es seus afiliats a ses Balears en es darrers tres mesos. Mentres es populars segueixen posant-se de perfil davant ses polítiques liberticides des Pacte de Francina Armengol; C's, amb només dos diputats, Xavier Pericay i Olga Ballester, en dos anys s'ha enduit tot es protagonisme en es Parlament Balear en sa defensa des valors constitucionals, de Balears i d'Espanya. Per favor, que qualcú envii un mirall com unes cases a Palau Reial nº10 de Palma de Mallorca.
