Comprar l'illa d'en Colom amb diners públics no és cap disbarat malgrat que pugui semblar un luxe innecessari (més barbaritat haurà estat llençar els diners pel projecte de S'Enclusa i, a sobre, amb interessos). Les cinquanta-vuit hectàrees d'illa a dos-cents metres de la costa de Menorca tenen un nivell de protecció urbanística que fan pràcticament impossible cap projecte més enllà de reformar els dos habitatges i l'embarcador existents. L'illot sembla realment més predestinat a formar part del patrimoni immaterial de tots els menorquins que no pas a quedar confinat en mans d'un privat amb gustos excèntrics, que li interessi sumar a la seva col·lecció de propietats una possessió fàcilment expugnable.
Després d'haver descobert aquest estiu Cabrera durant dos dies, les possibilitats de crear un espai natural amb condicions, sembla més proper amb el nostre posicionament com a Reserva de la Biosfera, ara que es volen commemorar els 25 anys de la seva proclamació. Per cert, no sé si convindria ser més prudents amb aquesta efemèride de la que planegen més ombres que llums i, en comptes de voler bufar espelmes, ens proposem reflexionar on érem i on som per demanar com a mínim disculpes pel que no s'ha fet i en tot cas, sol·licitar una pròrroga per intentar corregir alguna cosa. Quan un dia et distingeixen per un fet, també assumeixes una responsabilitat i un compromís que te'n faci mereixedor l'endemà, val la pena recordar-ho. A vegades semblem aquells de l'acudit que volien fer un coet per anar al Sol i quan els van preguntar si no pensaven que podria ser perillós, van respondre que hi anirien de nit.
