Els pets amb cua són qüestions escatològiques inesperades i, sobretot, molt desagradables. Un pensa que té la situació controlada però es troba amb la sorpresa sense poder fer massa cosa per canviar el rumb de les coses. No voldria ser impertinent però qui estigui lliure de pecat, que tiri la primera pedra, ja m'entendran.
La central tèrmica de Maó em recorda aquest tipus de ventositats. Resulta prou impactant i espantosa quan la trobes per primera vegada a l'horitzó, transportant el teu imaginari a les ciutats russes més fosques de l'antiga URSS que només faltava saber que es fan trampes amb les emissions, com ja va destapar el GOB en el seu moment i ara la Comissió de Medi Ambient del Govern balear està analitzant. Si és veritat que els grups de gasoil ni tant sols compten amb aparells per mesurar l'emissió de diòxid de sofre, comença a ser de jutjat de guàrdia tot plegat.
La mateixa companyia afirma que el descontrol va durar poca estona però, clar, parlar de poca estona és una mena de mesura de temps tant indeterminada com el «ja et direm coses» dels ajuntaments o l'afectació d'un pet amb cua, la veritat. El més preocupant de tot plegat és que si la qüestió acaba en sanció però l'import no resulta estratosfèric, sempre serà més interessant pagar la multa quan els hi arribi que no pas solucionar el problema definitivament. Sincerament, no hauríem d'estar prou tranquils fins el dia que aconseguim veure sortir vapor d'aigua per aquesta xemeneia del dimoni. Per la nostra salut i per la salut dels nostres fills.
