Fets quotidians

Embrutar la política

| |

Valorar:

Fa uns dies, les Noves Generacions del PP van emprar les xarxes socials per atacar a l'exvicepresident del Govern Balear i exconseller de Turisme, Biel Barceló, qui recentment havia dimitit d'aquests càrrecs, però que acabava d'anunciar que continuaria amb l'acta de diputat en el Parlament. El dibuixet era d'un potet de goma d'aferrar, i duia escrit: «Biel Superglú, adhesius Més forts que mai». No és exclusiu d'aquest partit, quasi tots ens han fet avergonyir qualque vegada.

L'any qui ve hi ha eleccions, ja guaiten les primeres enquestes i –amb elles- creixen els menyspreus i els retrets. L'agressivitat en els debats sol anar en augment. Qui comanda, s'endinsa en els guanys aconseguits i en elogiar la seva pròpia gestió. Els d'altres, pujaran el to en les sessions plenàries i en els mitjans de comunicació. El desacord ens enriqueix i mostrar l'enfrontament sempre és positiu, però cal signar un compromís amb les formes. No es tracta només de desqualificar o d'insultar l'adversari. Qui ho fa, embruta la política i s'embruta ell mateix.

Sol guanyar terreny el paraigua ideològic, la cortesia, la moral, les conviccions embolicades d'una actitud educativa. Tanmateix, la nostra trajectòria professional, el tarannà personal i els fets que protagonitzem són els qui marquen l'estil del camí propi.

Ja ho deia aquella frase dels nostres majors: «Lo que Juan dice de Pedro, dice más de Juan que de Pedro». Busqueu un equilibri intel·ligent.