Cafè, croissant i...

Gremis sense samarreta

| |

Valorar:

Demà hi haurà una gran manifestació a Palma per demanar que per als metges de les Illes saber col·locar una dièresi no sigui tan important com saber posar bé una pròtesi. Aquest moviment és similar en moltes coses al del passat mandat amb mestres i TIL. El Govern ho sap bé i per açò ha fet una recent mitja cama de conill que, a més, reconforta un PSOE poc convençut des d'un inici.

Tothom, sigui quina sigui la seva feina, formació, raça, alçada i dieta, té el legítim dret de protestar i manifestar-se sobre el que vulgui, quan i com vulgui, sense que hagi de donar explicacions sobre per què no ho fa en altres moments, temes i circumstàncies. Després, cada ciutadà pot treure conclusions sobre oportunitat, intenció real, fílies i fòbies del pancartista.

L'objectivament cert, però, és que altres gremis que han fet reivindicacions públiques no han merescut manifestacions de suport tan intenses. És difícil que arribin a l'Illa metges però també que venguin de fora policies que, en els diferents cossos, afirmen anar curts d'agents i sous; els d'Aena diuen també que els falten mans; les netejadores de l'Aeroport exposaren problemes per arribar a final de mes, ara les escoletes... La llista és completa i variada.

Una interpretació càndida de la indiferència social envers els que no són metges ni docents és que sanitat i educació són vitals. Però tampoc és menor el paper de les forces de seguretat o la importància d'un aeroport eficient a un indret envoltat de posidònia. Tampoc es pot oblidar que consultes i aules han tingut, i tenen, problemes estructurals de transcendència superior als certificats B2 per a cardiòlegs i el trilearning cutre a mates, sense que s'hagin vist exèrcits d'indignats. Llavors, què encén l'espurna de la mobilització massiva? Què l'alimenta i multiplica? Doncs el mínim denominador comú de les samarretes blanques i les verdes: la importància que es dóna socialment a la maleïda i contaminant qüestió identitària, amb la llengua com a víctima recurrent, i les estratègies d'alguns per obtenir rèdit polític de temes molt sensibles per a la gent de bona fe.