Flor de sofre

La democràcia amenaçada

| |

Valorar:

Les respostes autoritàries de l'Estat espanyol a la dissidència ideològica que qüestiona els seus fonaments s'emmarquen en una lògica que, i lamento molt haver-ho de comentar per trist, és coherent amb l'esperit econòmic de la construcció de la Unió Europea. Sí, ningú hauria d'estar decebut pel baix nivell d'inquietud democràtica que estan demostrant les institucions europees. És cert que la imatge d'Espanya a ulls internacionals està quedant feta miques pels cops de porra de les policies, les sentències dels jutges i els comportaments mafiosos i verbalment violents de molts representats del Govern espanyol, però ningú dins la Unió ha mogut un dit, ni sembla té voluntat de moure'l, per aturar la deriva autoritària i repressiva que estem vivint a Espanya.

COM EXPLICAR aquesta passivitat o fins i tot complicitat? La raó dels silencis còmplices es troba ens les arrels fundacionals mateixes de la Unió Europea, marcadament alineades per la lectura neoliberal de l'economia i que funcionen com un programa a establir al continent sigui com sigui. La línia de continuïtat entre les garrotades de l'aparell de l'Estat espanyol i els silencis europeus ve donada pel fet que el projecte d'unió està fonamentat amb la idea mestra de crear una potència econòmica amb estratègies neoliberals i no pas amb el principi de refundar el continent en un gran Estat federal tenint com pilar fonamental les idees de la legitimitat popular democràtica i la solidaritat.

L'autoritarisme de M. Rajoy, del seu equip i també de Cs, molt responsables del que està succeint perquè han atiat les flames de la intolerància lingüística i cultural, coincideix amb les formes d'institucions europees, com són fonamentalment la Comissió Europea i el Banc Central Europeu, que no són democràtiques sinó que s'ajusten a la seva naturalesa de cossos de tecnòcrates elegits per cooptació. Tant la Comissió com el Banc només estan encegats per fer entrar amb calçador les polítiques econòmiques neoliberals al cost que sigui, encara que sigui pagant el preu de conduir al precipici econòmic, social i polític a una gran nombre de països de la Unió. L'èmfasi en la «llibertat» econòmica ha conduït a minar els sentiments democràtics. L'individualisme que comporta ha conduit també a la desafecció política i cívica d'una gran part de la població.

Per açò, el moviment paneuropeu DiEM25 insisteix que si no es fan correccions en les polítiques econòmiques de la Unió la situació degenerarà i es donarà o bé una desintegració, amb estats membres que, com el Regne Unit, partiran perquè veuran més inconvenients que avantatges de formar-hi part, o bé un creixement autoritarisme.

ÉS EVIDENT que hi ha molt mala peça en el teler. Mentre en el Parlament Europeu hi hagi predomini dels populars, dels lliberals conservadors que ens han conduït a aquesta situació, és somniar truites pensar en refundar la Unió Europea. Així mateix, és una fantasia pensar que governs espanyols ens mans dels mateixos que des de dècades participen en la construcció d'aquesta mala Europa arribaran a dir prou. És més, faran el possible per, des de les cadires, donar continuïtat al sistema.

Des de l'associacionisme i l'activisme polític més inconformista cal fer front a l'autoritarisme i a les polítiques econòmiques que el justifiquen buscant noves formes de representació democràtica. Per açò em semblen bé que les institucions locals assagin inversions participatives i formes de fer polítiques que vagin més enllà de les eleccions de cada quatre anys. Estem en la fase que per fer front a l'autoritarisme estatal cal refer la cultura política i el pensament democràtic. Només des de la radicalitat democràtica es podrà revertir la repressió i la misèria econòmica.