De rebot

Retalls d’un passat present

|

Valorar:

Dijous, 15 de febrer, es trobaren a es Mercadal dos amics d'estona, Antonio Casero, menorquí sevillà, activista d'impecable trajectòria d'esquerres, i Martí Caussa, advocat, militant antifranquista del mític clandestí Front Obrer de Catalunya, ahir com avui lluitador per la democràcia. Actualment, publica a «Viento Sur», «Rebelión», «El Público», etc. Es van conèixer a finals dels anys 60 quan el barceloní passava la darrera etapa de milícies universitàries a Maó. Vaig assistir al flux de memòria dels dos amics i escoltar un relat interessant d'aquells anys de lluita en una Menorca en què un grapat de joves vivien intensament el compromís pel canvi sociopolític. El sorgiment dels grups d'esquerres a les illes Balears, però especialment a Menorca, no s'entén sense la relació constant amb els sectors més dinàmics de Catalunya.

Martí Caussa protagonitzaria, el 5 d'abril de 1976, un episodi històric: la fuga de 29 presos polítics de la presó de Segòvia. Ell va ser un dels cinc que se'n va escapar, 23 van ser detinguts a Navarra i a un altre company, Oriol Solé Sugrañes, el va abatre a trets la policia.

En Caussa ens assabentà que aquell mateix dijous acabava de morir un intel·lectual català molt lligat d'ençà d'anys a la nostra Illa: l'activista, professor i teòleg Jaume Botey. L'obituari de «La Vanguardia» en diu que Botey va ser «impulsor de causes perdudes». No hi estic gens d'acord. Des de la seua militància comunista (dins i fora de partit), membre actiu de Cristians pel Socialisme, Botey sempre treballà per 'causes justes': les dels moviments antiglobalització, per la pau, la solidaritat, en especial amb l'Amèrica Llatina i amb la situació dels camps de refugiats.

Venia de vacances a l'Illa. Era amic del sacerdot Josep Seguí i d'un grup de menorquins com Pere Tur i Mercè Seguí (quina memorable vetlada d'agost a una caseta de cala Molí al port d'Addaia!). Fou una persona austera, sempre disposada a ajudar. Amb el seu pensament crític, exigent, clarament expressat en nombrosos llibres i conferències, reforçava els arguments dels qui ens delíem d'escoltar-lo. Com a analista agut de la realitat immediata, l'emmarcava dins una visió holística, àmplia en l'espai i en el temps. La llavor deixada continuarà donant fruits d'esperança.

Una altra de les persones que deixaren petja a Menorca durant els anys 70 fou Maria Aurèlia Capmany, de qui enguany se'n parlarà molt (esperem-ho) en complir-se el centenari del seu naixement. M'hi referiré un altre dia.