Pedraules

Bestenaga (370)

| |

Valorar:

M'agrada i, a la vegada, em produeix una certa tristor angoixosa, la imatge mil vegades reproduïda en dibuixos animats o vinyetes de l'ase que du un estiglain fermat a l'esquena amb una bestenaga que hi penja d'un extrem, fora del seu abast. El pobre animal avança desesperat amb l'anhel de menjar-se la bestenaga penjada a la canya sense adonar-se que mai la podrà devorar perquè està unida al seu propi moviment. És una imatge cruel que il·lustra l'engany en el qual vivim els éssers humans. Sempre a la recerca de bestenagues que la vida, el poder o les institucions ens posen al davant i que convertim en el nostre objectiu encara que, conscientment o inconscient, sabem que mai no les podrem atrapar: doblers, fama, estimacions, luxes, política, poder, sexe, amor, religions, recompenses de tota mena...

Tots, sense distinció, som aquest aset perseguint una bestenaga de diferents colors que ha d'omplir la nostra vida de sentit quan, l'únic sentir que té la vida, és viure-la com si no en tingués cap, de sentit.

Tots, sense distinció també, ens identificam amb aquest ruquet, amb aquesta faula que dibuixa un ésser viu solitari, afamat i burlat.

Per aquest motiu, em va semblar repugnant l'analogia amb les bestenagues que va fer el ministre d'Hisenda Cristóbal Montoro el dia vint de juny de 2017 durant una roda de premsa celebrada a Madrid. El ministre d'orelles ratoneres, calba mel·lífica i llavis oberts a la succió que amaguen unes dents afuades sempre disposades a xuclar la sang dels contribuents més vulnerables va recórrer a aquesta imatge quan es va veure acorralat pels periodistes convocats que li van demanar, amb un sentit comú extraordinari, si lligaria la sortida de la crisi econòmica a la pujada de les pensions als jubilats i a la retallada dels impostos a les rendes mitjanes i baixes.

El ministre d'Hisenda amb cinisme i sense compassió va negar les dues possibilitats i ho va justificar amb una frase que cercava la complicitat amb els periodistes i que encara, passats més de vuit mesos, provoca calfreds, una autèntica feredat perquè afecta l'economia i la dignitat de milions de persones: «Hay que dejar zanahorias para el final de la legislatura».

Ha de menester bestenagues amb la intenció confessada de fermar-les d'una canya simbòlica o un estiglain i així manipular la voluntat dels ciutadans perquè votin el seu partit corrupte!

Sense immutar-se, va comparar milions i milions de ciutadans espanyols, que han pagat religiosament els seus impostos durant anys i panys, que s'han esllomat treballant per tirar endavant la seva vida i la vida de les seves famílies, amb l'aset de la faula cruel que duu fermat a l'esquena un pal amb una bestenaga.

És al·lucinant. Són corruptes, són ineptes i, a més a més, es venten amb cinisme de ser uns manipuladors disposats a tot per guanyar eleccions i així mantenir-se en el poder on poden tornar a ser corruptes i ineptes.

En el seu dia, a mitjans juny de l'any passat, els jubilats i pensionistes no van reaccionar. La seva reacció va ser domèstica, privada, resignada. Quan a principis d'any, els nou milions i mig de pensionistes van rebre una carta del Govern en la qual se'ls comunicava que només veurien augmentada la seva paga en un 0,25 per cent quan el nivell de vida havia pujat de manera considerable, va sorgir una campanya consistent en retornar aquesta missiva ofensiva com a senyal de protesta. No es van quedar aquí. Van deixar passar el temps i, dissabte disset de març, es van manifestar de forma multitudinària a les principals ciutats de tota Espanya reclamant un augment just i equitatiu. Milions de persones. No sé quantes. Jubilats, pensionistes i d'altres ciutadanes i ciutadans fent-los costat a totes les ciutats de l'estat espanyol.

La resposta del Govern ha estat una altra frase de Mariano Rajoy indesxifrable. Traduïda, ha volgut dir que, després de saquejar el govern espanyol l'anomenada guardiola de les pensions, no és que no vulgui apujar les pensions, és que no pot. És veritat, la frase del president del govern espanyol? Quasi al mateix temps que aquesta frase era pronunciada, la ministra de Defensa, Dolores de Cospedal, anunciava una inversió de 10.805 milions d'euros en la compra d'armament per a l'exèrcit espanyol. Per tant, les prioritats del govern del Partit Popular són molt clares. Primer, els tancs, els avions de combat i les bales. En segon lloc, les pensions, els pensionistes, els jubilats. Per sort, aquests darrers han dit prou. Es reflectirà a les properes eleccions? Diran al mel·liflu ministre que no són ases i que les bestenagues se'ls mengen a les ensalades? O continuaran avançant, avançant amb la canya penjant de les seves cansades espatlles? La bestenaga és una una planta umbel·lífera proveïda d'una arrel comestible de forma cònica i de color variable entre vermell i groc o blanquinós.