José M. Aznar assegura que el que ha passat a Catalunya és «una rebel·lió en tota regla», i el jutge Llarena ho avala dient que «els fets són equivalents a una presa d'ostatges amb trets a l'aire». La situació ha estat comparada a la d'un que demana caritat pel carrer i el jutge entén que aquest està cometent un robatori amb navalla. ¿Saben que Franco, després del seu cop d'Estat amb milers de morts, processava els fidels a la República «per rebel·lió»? Tres-cents mil en van passar per les armes (Paul Preston: «L'holocaust espanyol», 2011).
Garcia Albiol veu «incoherent» que un «tribunal regional» tombi el Tribunal Suprem. Però és que els jutges de l'Audiència Territorial de Schleswig-Holstein han exercit competències pròpies d'un land federal (poc a veure amb les comunidades autónomas per molt que diguin que Espanya és el país més descentralitzat del món) i no han judicat violència en l'actuació política de Puigdemont, ni tan sols «amenaça de violència» o violència potencial, com relata el jutge espanyol. En tot cas, hi podria haver hagut un ús impropi de diners públics (el que va gastar Zoido en la repressió?), però açò s'haurà de demostrar: primer escoltaran les parts i decidiran després.
La jutge Lamela acusa el major Trapero, cap de policia dels mossos d'esquadra, de formar part d'«organització criminal». Una organització criminal podria ser, per entendre'ns, un partit polític amb més de 900 imputats (i uns quants ja condemnats amb sentència ferma) per corrupció i /o per malversació de milions d'euros de doblers públics, amb buidatge de la caixa de la seguretat social, amb alguns exministres defraudadors d'Hisenda i algun altre cobrant dues percepcions, prèviament compatibilitzades: com a exmembre del govern Rajoy i ex-eurodiputat. Açò, mentre les pensions dels jubilats pugen un astronòmic 0'25 per cent i el projecte de Pressuposts Generals de l'Estat preveu un increment del 17 per cent en el sou del president del TC. (Un exemple).
Manuel Trapero –facem memòria: el que havia canviat l'operatiu de la policia catalana- va dirigir la desarticulació de la cèl·lula jihadista que atemptà el 17 d'agost passat a Barcelona. Ara l'acusen també de «passivitat» en la repressió del referèndum. Si «l'activitat» que esperaven dels Mossos era que intervinguessin amb la mateixa violència que la Policía Nacional, certament no va ser així: l'1 d'octubre els mossos no van atonyinar la gent. Així i tot, en qüestió de requisar urnes, van demostrar més eficàcia que els agents sortits del «Piolín».
Convé continuar contrastant.
