Rallant en pla

Zweig i ses Illes

| |

Valorar:

Es passat 1 de març, sa companyia aèria Vueling mos va felicitar es nostro dia autonòmic amb un cartell ben simpàtic: uns peus amb remull enmig de la mar, un cor ben gros de color groc i s'eslogan: «We love ses illes. Feliç Dia de Ses Balears». No és casualitat que un 1 de març de 1231, el Rei En Jaume decidís crear es Regne de Mallorca que inclourïa ses nostres quatre polides i estimades illes. Sense dubte, Vueling es va guanyar un raconet dins es nostros cors. Més encara quan, si feim memòria, mos n'enrecordarem que en s'estiu passat s'aerolínia va esser víctima d'una falsa polèmica amb es ditxós català, interessada i generada per una estufada passatgera nacionalista o que patia des síndrome des floquet groc, que és lo mateix.

Avui més que mai record es brillant article de Miquel Nigorra Oliver fa uns anys sobre s'esgarrifadora història des reconegut escriptor jueu Stefan Zweig, austríac que abandonà es seu país davant s'avanç des nazisme. En es seu exili, Zweig mai va amagar una cosa que suposava un plus damunt sa pressió des moment: sa llengua, singularitat que passaria factura a molts altres erudits naturals d'Àustria. Diu Nigorra que «la relación entre alemanes y austriacos había sido siempre embarrullada. El dialecto vienés tenía resonancias culturales y espirituales únicas. Hitler en 'Mein Kampf' se mostraba obsesionado por preservar el idioma alemán de las amenazas que suponían, según él, eslavos y judíos, alardeando que nunca había sido capaz de aprender el dialecto vienés, precisamente porque estaba contaminado con muchas influencias no germanas».

Sa fòbia cap es vienès per ses influencias no germanas amaga perilloses similituds amb saimposició des català a Balears, on hi ha alumnes que han arribat a esser sancionats per emprar es nostro article baleàric o salat per escrit. On tenim professors des Departament de Filologia —i propaganda, com bé diu Ramón A. Obrador— catalana de sa UIB com Gabriel Bibiloni, que en tost de vetlar pes nostro patrimoni lingüístic es dediquen a denunciar 'hispanismes' que recorden ses influencias no germanas, o a increpar a empreses com Vueling que tenen sa delicadesa i es detall de dirigir-se an es ciutadans d'aquestes illes en sa nostra llengua autòctona.

Jueus i eslaus van esser en es seu dia acusats de suposar una amenaça per s'idioma alemany, així com baleàrics i valencians som a s'actualitat objecte de befa, insultats sistemàticament com si fóssim incults, ignorants o «enemics de la unitat de la llengua» pes simple fet de xerrar així com hem après des nostros pares i avis. «Son rehenes», expressava Zweig, atemorit per no voler empitjorar amb ses seues declaracions sa terrible situació des jueus que es trobaven reclosos dins territori alemany. ¿Per què es Govern de sa nació no fa res per defensar es nostros drets lingüístics com a menorquins, replegats a sa Constitució Espanyola?

En Ramón A. Obrador la clava quan diu «Bibiloni habla mallorquín como el que más y se emociona escuchando la fonética de niños payeses mallorquines, pero después no puede soportar que alguien quiera fijar esas hablas y dejes por escrito. Pero si nadie puede escribirlos sin agraviar a sus majestades, ¿cómo vamos a conservarlos?».

I és que aquesta, estimats lectors, és sa coherència des nacionalisme. Una ideologia de sa qual sa màxima aportació a sa humanitat ha estat provocar dues guerres mundials i res de profit. Estúpids gonelles, diu aquell. Jo dic, estúpids nacionalistes. Que no sou capaços de veure que és més lo que mos uneix que lo que mos separa, i que ses fronteres, així com obligar a sa gent a xerrar d'una manera forçada, són cosa des passat. Gràcies Vueling. Danke, Zweig.