Rallant en pla

Jaume II, rei de Menorca

| |

Valorar:

Nat a Montpeller es 31 de maig de 1243 i mort a Palma de Mallorca l'any 1311. Segon fill del rei en Jaume, conquistador de ses Balears, i de Violant d'Hungria. Rei de Mallorques, Comte de Rosselló i la Cerdanya, i senyor de Montpeller. Educat per Ramon Llull, el rei Jaume II de Mallorca ha recobrat un protagonisme més que merescut es darrers anys a sa nostra Illa.

A principis del 2015, s'Ajuntament d'Alaior convocava un concurs d'idees públic per dedicar un monument an el rei Jaume II de Mallorca, amb una escultura que es col·locaria Dalt es Fossar, devora s'església de Santa Eulària i de cara as Carrer Menor. S'iniciativa va néixer a arrel d'una proposta popular de Joan Florit Sans que va rebre es consistori amb ses firmes de més de 600 vesins que feien costat an es projecte amb sa finalitat d'homenatjar ses arrels des poble. Amb bon criteri, s'Ajuntament va deixar la cosa en stand by per mor de ses dificultats pressupostàries des darrers anys, fins que es febrer de 2015 publicà es concurs amb s'auster import de 15.000 euros.

As cap d'uns mesos de feina, a finals de 2016 s'escultora Laetticia Lara, pica qui picaràs a un taller des polígon de Ciutadella, ja havia transformat es bloc de pedra de Santanyí —curiosament, poble fundat pes mateix rei quatre anys abans que Alaior— en sa figura des nostro monarca insular. S'escultura seria estrenada amb tots ets honors l'any passat, coincidint amb sa celebració fundacional des Dia —no 'diada'— d'Alaior amb presència des batles de Saragossa i Perpinyà. Territori des migdia francès on encara s'hi troba le Palais des rois de Majorque.

Dissabte passat, Alaior celebrava es 714 aniversari de sa seua fundació a través de sa compra de s'alqueria d'Ihalor pes Reial Patrimoni es 29 d'abril de 1304. Però sa veritat és que no només devem aquesta obra an es monarca baleàric. Jaume II va promulgar es privilegi des delme de 24 de gener de 1301 que reorganisava sa propietat agrària i fixava es delmes. Per altra banda, també va esser s'autor des «Pariatge de Menorca», document des 19 de març de 1301 a través des qual ordenaria Menorca parroquialment, quedant anulades ses anteriors ordenacions excessives i irreflexives fetes per Alfons III d'Aragó poc després de 1287. Jaume II disposà a Menorca d'una planta parroquial que distribuïa ses terres de Menorca en set parròquies: Santa Maria de Ciutadella —rector de sa qual ostentava es títol de paborde i exercia una jurisdicció damunt la resta de s'Illa—, Sant Joan de Monastrell, Sant Bartomeu de Ferreries, Santa Creu de Lluriach, Santa Eulària d'Alaior, Sant Llorenç de Binixems i Santa Maria de Mahó.

El 1298, a conseqüència des Tractat d'Anagni, Jaume II d'Aragó tornaria s'Illa de Menorca a Jaume II de Mallorca, que havia estat presa de forma il·legítima per Alfons III. Fruit de ses ànsies annexionistes des monarques aragonesos i de sa noblesa catalana, no respectant sa voluntat testamentària de Jaume I. Així, Menorca tornaria a quedar plenament integrada dins es regne de Mallorca, que comprendria ses Illes Balears en es seu conjunt. Es 24 de gener de 1301 a s'església de Sant Francesc a sa Plaça des Born de Ciutadella, s'hi reunirien es procuradors reials amb es jurats de sa Universitat de Menorca i s'establiria un nou règim molt més prudent que s'anterior i que donaria a sa societat menorquina una configuració molt més estable i de sa qual encara mos ne beneficiam avui en dia.

No podem olvidar que Jaume II també promulgà sa Carta de franqueses de Menorca, de 30 d'agost de 1301, que establia es drets i es privilegis des que disfrutarien ets habitants de sa nostra Illa a semblança des de Mallorca. En poques paraules, es tractaria de sa Constitució menorquina d'aquell temps. Un fet que, enmig d'aquella Europa medieval, posava de manifest que Jaume II i son pare, Jaume I, eren reis avançats en es seus temps.

És sobretot durant es regnat de Jaume II i dels reis privatius —i no durant es limitats quatre anys de regnat d'Alfons III— quan s'efectua en bona part s'arribada de nous pobladors cristians a Menorca, principalment procedents de Mallorca. Uns cristians que conviurien amb es jueus i musulmans menorquins que, a la força, seguirien fent feina a ses terres d'una Menorca majoritàriament rural que encara conserva sa majoria de topònims àrabs, mossàrabs i prejaumins.

En definitiva, s'ha de reconèixer an es poble d'Alaior que ha estat capdavanter en sa reivindicació de Jaume II, una figura imprescindible per sa nostra història i que hauria d'esser recordat com s'autèntic organisador institucional i territorial de s'illa de Menorca. Com un autèntic rei de Menorca.