Terra de Vent

Històries que toquen el cor

|

Valorar:

Aquesta setmana passada hem viscut el conflicte a Podemos pel xalet de Pablo Iglesias i Irene Montero, la condemna als corruptes del cas Gürtel, la presentació de la moció de censura per part dels socialistes contra Rajoy, la impugnació per part de Maria Salom del decret del català a la sanitat pública, la manca d'agents de seguretat (de moment) a les festes de Sant Joan, i, per si faltava res, l'arribada d'un borp de la perillosa espècie caravel·la portuguesa.

Sortosament, el Bàsquet Menorca ha guanyat l'ascens de categoria i les companyies aèries es comprometen a no apujar preus amb l'aplicació del 75% de descompte als residents.

Però de l'actualitat de la setmana voldria destacar la història de Dionisio Pons, en Nísiu, que va córrer mitja Trail Camí de Cavalls (56 km), després d'haver donat un ronyó en viu, l'any 2014, en una donació creuada perquè la seva dona, que necessitava un trasplantament, en pogués rebre un d'un altre donant. Coloma Marquès, la seva dona, va ser presidenta d'Alcer durant molts anys, i després del trasplantament van pactar que ell correria la Trail. Coloma va morir fa dos mesos i ell ha complert la promesa. Però encara té alguns deures més a fer, vol anar a l'hospital de Màlaga a dur un ram de flors pel donant anònim de ronyó.

És una història de generositat i d'estimació, que amb accions simbòliques, la cursa o el ram de flors, ens recorda el valor de les coses importants i que moltes vegades passen desapercebudes.

Diuen que les persones només som capaces de baratar les actituds a partir de motivacions positives. Les negatives enroquen els conflictes. Només la força exagerada de qui més poder té pot imposar un canvi de conseqüències sempre imprevisibles. No es fa servir la generositat com una actitud transformadora.

Segur que hi ha moltes històries com la d'en Nísiu. Són personals però transferibles. S'haurien de trasplantar a l'àmbit públic.