Deia ahir el vehement Juan Manuel de Prada a Antena 3 que dedicar esforços a la imatge demostra absència d'ànima. Ho deia per mostrar el seu poc entusiasme en el nou Consell de Ministres, segons ell, molt efectista. Al diari d'avui, el diputat Josep Castells comenta que els gestos no serveixen de res sense les accions corresponents.
El Consell de Govern es va celebrar ahir a Menorca, fet que Susana Mora i Francina Armengol van destacar com un gest de proximitat, federalisme interior i compromís amb les illes que no donen nom a cap frit. Cert és que amb els descomptes actuals a l'avió, l'esforç que suposa aquest gest cosmètic de proximitat no és mastodòntic, però tampoc és cap mentida que el resultat, l'efecte pràctic de l'excepcionalitat, tampoc és massa rellevant. Ni cues a la porta del Consell com si fos la inauguració d'un súper, ni cap decisió que no s'hagués pres de la mateixa manera, a un altre lloc i segurament a una altra data.
De Prada hauria esclatat amb una crítica demolidora si hagués vist l'atenció (recursos humans i tècnics) que el Govern va dedicar ahir a difondre la seva visita a Menorca, si hagués comprovat que l'ordre del dia del Consell de Govern s'havia engreixat artificialment amb continguts menorquins que eren simples resums d'activitat feta o anuncis prèviament anunciats. Mai sé si aquestes tàctiques de primer de màrqueting per correspondència m'han de fer gràcia o m'han d'empipar pel fet que algú suposi que m'ho empassaré.
Quan s'entra en el terreny de la gesticulació, tothom gesticula. Maite Salord va desplaçar el tècnic dedicat a la connexió amb Palma (sí senyora, sí) per poder estar a primera fila de l'espai de cadires concebut per als periodistes. L'acompanyava Cristina Gómez, que tirava de ventall per compensar l'efecte tèrmic d'un públic a la sala tan nombrós com la magnitud gestual de l'ocasió requeria. Allà no hi cabia una ànima, tot i que De Prada diria que d'ànima n'hi havia poca.
