Dijous dia sis de juny vam saber el nom dels ministres que formaran l'equip de govern de Pedro Sánchez. M'ha entusiasmat la manca de paritat: onze ministres dones davant sis ministres homes. Es compensa la testosterona amb la presidència. Els nombres tenen importància. En tenen més les accions i les paraules. Un govern feminista és aquell que aplica polítiques feministes. De moment, és un govern amb majoria femenina. Bon començament.
Que el titular de Ciència, Tecnologia i Universitats sigui un astronauta empalma amb la meva mitologia generacional. El cosmonauta Iuri Gagarin es va convertir l'any 1961 en el primer humà a viatjar a l'espai exterior i a completar una òrbita de la Terra. Pocs anys després Neil Armstrong va ser la primera persona a trepitjar la Lluna. Encara que els mèrits de Pedro Duque siguin molt més menors que els dels pioners de la cursa espacial, com a mínim va sortir per televisió tocant el piano dins una nau amb la bandera espanyola desplegada i pronunciant una frase que, després de la dita per Neil Armstrong («Un petit pas per a l'home, un gran salt per a la humanitat»), és la més profunda que s'ha pronunciat mai allà dalt: «Ahora, sin manos». Ara aventuraré i em puc equivocar i, si és així, deman disculpes per avançat, però crec que l'elecció de l'astronauta pianista per part de Sánchez està relacionat amb la frase d'un altre savi, José Manuel García-Margallo, que, quan era ministre d'Afers Exteriors i Cooperació, va fer la següent predicció si Catalunya s'independitzava: «L'Estat català vagaria per l'espai sense reconeixement». Què millor que un astronauta per establir-hi comunicació?
EL MINISTRE SUBSTITUT del substitut de Margallo serà Josep Borrell. Davant aquesta elecció per part de Pedro Sánchez em trec el capell. Si s'han de desinfectar els independentistes catalans i els seus mitjans de comunicació afins, que ho faci qui ho va proclamar en un acte del PSC, el partit germà del PSOE a Catalunya. A pesar que les seves paraules van ser molt aplaudides pels presents i pel mateix polític ballarí Miquel Iceta, no és una frase original. Abans l'havia dita durant un discurs Adolf Hitler l'1 d'abril de 1939 a Wilhenshaven, com va recordar en una piulada el periodista Jordi Barbeta: «Només quan hàgim desinfectat el bacil jueu de la vida de la gent podrem establir una cooperació entre nacions». El periodista va afegir: «Josep Borrell és jacobí espanyolista però demòcrata, segur que rectificarà». El polític català no només no ha rectificat, sinó que ha vist com era premiada la seva frase higienista per Pedro Sánchez que l'ha anomenat ministre d'Afers Exteriors. Política de la primera meitat del segle XX per arreglar problemes del segle XXI. Afortunadament, la intel·lectualitat catalana i la seva població tenen un nivell de tolerància i d'ironia molt ben representada pel flamant Premi d'Honor de les Lletres Catalanes que, amb el seu estil irònic habitual, va piular després de les higièniques declaracions de Josep Borrell: «Vaig a desinfectar-me abans de ficar-me al llit. Amb salfumant n'hi haurà prou, calculo. No crec que calgui fer servir calç, suposo».
Quan anàvem de campament a La Vall construíem latrines naturals amb la calç com a mètode de desinfecció. L'haurem de tornar a menester amb Josep Borrell? El ministre de Cultura i Esports serà un escriptor. Un escriptor de la talla i la categoria literària de Jorge Semprún o de la saviesa i elegància de Carme Alborch? No. Així com els astronautes del segle XXI no són els cosmonautes i els astronautes pioners del segle XX, els escriptors que ocupen el ministeri de Cultura i Esports del PSOE no poden tenir l'alçada dels ministres del segle XX del PSOE. Màxim Huerta m'agrada perquè odia l'esport. M'encanten aquestes contradiccions. Donen alegria. Un pescador que odia el peix, una bibliotecària que odia els llibres, un bomber que odia apagar el foc..., aquestes contradiccions són genials, fan pensar. Les piulades del periodista del cor no tant: «Todos son negros en Francia???» o «Me cago en el puto independentista». Nivell alt. Cultura exquisida. Tolerància excepcional amb aquell que no pensa igual.
I EL GOVERN TENEBRÓS i lampedussià de Pedro Sánchez no acaba amb aquestes egrègies figures. Una vicepresidenta del Govern que va dissenyar el 155 amb connivència amb el PP, un ministre de l'Interior que no va investigar tortures quan era magistrat de l'Audiència Nacional, una ministra de Transició Ecològica que va propiciar amb la seva incompetència el magatzem de gas Castor..., i, quan semblava que ja no hi cabien més sorpreses, ha estat nomenat com a cap de gabinet del govern l'assessor d'Albiol durant la campanya xenòfoba «limpiando Badalona». Quina obsessió tenen els nacionalistes espanyols amb la neteja!
En definitiva, amb l'elecció dels seus col·laboradors, Pedro Sánchez ha demostrat ser un cosmonauta de la política que no entén l'equip de comunicacions de la nau espacial que capitaneja quan ha d'avisar a la Terra, com va fer l'astronauta Jack Swigert des de l'Apol·lo 13 amb Houston, Madrid, tenim un problema (Catalunya). Amb l'agreujant que el coet (Ground Control to Major Tom) encara no s'ha enlairat! 'Cosmonauta' és la manera russa de dir 'astronauta', que significa «persona que tripula una astronau».
