Quan visitem una ciutat per primera vegada solem tenir una llarga llista de coses a veure. Unes, planificades, i d'altres que deixem sense rumb. Passejar els carrers ens duu als llocs més emblemàtics, aquells que s'amaguen dels principals monuments. És descobrir, és percebre, és viure.
El turisme és una part capital de l'acció pública. Esdevé una necessitat l'abordar nombrosos aspectes urbans, com els usos comuns, la neteja o el reciclatge i -sobretot- la mobilitat. A Maó, en l'anterior mandat es va instaurar el trenet turístic, que es va allargar un parell d'anys més per condicions de la licitació. Arrel d'una proposta del PP, hem conegut que l'Ajuntament ha tret el nou plec de condicions per a l'adjudicació del servei. Vol criteris d'estètica i sostenibilitat, que pareixen més una justificació que una creença.
I em direu que l'empra molta gent i que té la seva funcionalitat, que millorant el destorb que suposa en qualcuns punts, o incidint en el recorregut i en el seu disseny, arribarem a veure'l positiu en la planificació estiuenca.
I jo vos argumentaré que el chacachá desdibuixa els barris, la façana marítima i els límits històrics. La ciutat cosmopolita que navega entre la tradició i la modernitat. Maó convida a caminar, potenciant l'itinerari cèntric i els miradors, esglésies i museus, l'activitat comercial i el mercat són compàs d'estil de vida.
En sembla un horrorós vaivé que entela el model de governança actual.
