Rallant en pla

Qui no vol pols que no vagi a s’era

| |

Valorar:
Visto 263 veces

Existeix a Ciutadella des de temps immemorials una certa falta d'autocrítica que històricament mos ha empès a cometre pífies importants pes nostro poble. Fent una valoració de com han anat ses festes, es triumfalisme que destilen certs periodistes locals no correspon, ni d'enfora, a sa visió que compartim sa majoria de ciutadellencs. Cansats de sa massificació que pateix Sant Joan any darrera any, i de veure com sa classe política en tost de posar-se fil a l'agulla per fer qualque cosa i frenar s'impacte d'aquesta, es dedica a introduir de cada any més mesures de seguretat que acaben desfigurant Sant Joan -que de tota sa vida ha estat perillós i açò en forma part- convertint sa nostra festa en un espectacle turístic on es ciutadellencs feim nosa però ses càmeres de fotos, gopros, motxiles i altres herbes no.

S'Ajuntament de Ciutadella, és a dir, tots noltros, haurem de pagar 311.000 euros a una dona ferida el 2011 a ses corregudes a sa Plaça -no «el caragol de ses Voltes» que he llegit també a més d'un d'aquí i que, simplement, no existeix-. Així ho ha estimat es Tribunal Superior de Justícia de Balears (TSJB). Vagi per davant es meu desig que aquesta persona i s'acompanyant s'hagin recuperat, ja que segons informa «Es Diari», sa dona va estar 481 dies de baixa per mor d'unes lesions medulars greus que li van provocar incapacitat absoluta per fer feina. S'alt tribunal ha estimat en part es recurs d'apel·lació que van imposar es dos accidentats, donant entenent que s'Ajuntament no va prendre, segons ells, unes mesures de seguretat necessàries. Però jo me deman, ¿quines mesures es poden aplicar a una celebració tan espontània com són ses corregudes a sa Plaça? Tornem-hi torna-hi. Açò suposaria fer baratar de fesomia sa nostra festa.

Diu es TSJB que «la fiesta no tiene sentido sin espectadores» i «tampoco existe para ellos una instalación específica y separada y, en buena lógica, el Ayuntamiento de Ciutadella, organizador de la fiesta, debe responder de los daños que ocasione a los bienes y a los espectadores». Però a la vegada reconeix que a ses corregudes a sa Plaça «siempre existe riesgo para los espectadores», un riesgo «que se incrementa, naturalmente, si los intervinientes en la fiesta se extralimitan [sic], por ejemplo, entrando con los caballos en algunas casas o, literalmente, pinchando a los caballos».

Me sap greu per ses senyories, però baix es meu humil punt de vista en sabran molt de Dret però molt poc de Sant Joan. Ets espectadors mai, i quan dic mai és mai, han estat sa raó de ser de Sant Joan. Lo que dona sentit a sa nostra festa són es cavalls, es caixers, es cavallers i es poble que els acompanya i fa bulla essent conscients en tot moment des riscs que assumim amb molt de gust. Lo d'una «instalación específica y separada» a ses corregudes a sa Plaça pets anomenats espectadors m'estim més ni comentar-ho. I ja per acabar, 1) és una falta de respecte cap es poble de Ciutadella dir que «entrar los caballos en algunas casas o pincharlos» és «extramilitarnos» ja que és lo únic que mos queda an es ciutadellencs; i 2) fa molts d'anys que no puja un punyetero cavall dalt ses Voltes -ni un ciutadellenc- durant ses corregudes a sa Plaça, per mor dets anomenats espectadors que formen una barrera que, precisament, lo que fa és llevar seguretat a ses persones que disfrutam Sant Joan a peu de cavall i no tenim on pujar-mos un moment donat.

Ets accidents, que hi han estat sempre, mos demostren que Sant Joan no és cap tonteria, però també que sa seguretat no existeix a una festa d'origen medieval. A no esser que estiguem decidits ja a carregar-mos Sant Joan d'una vegada per totes. ¿Com ho faran per San Fermín a Pamplona? ¿Posaran es braus de plàstic i teledirigits perquè no se'n duguin a ningú?

Són molts es qui cada any s'omplen sa boca diguent que estimen Sant Joan, però a s'hora de sa veritat no només no mouen un dit per defensar-lo, sinó que encara es dediquen a fer pintades polítiques -ara li diuen art- provocatives mesclant ous amb caragols amb Sant Joan i ses dones. No els he vist piular sobre aquests 311.000 euros que haurem de pagar.

Existeix una màxima dins es lliberalisme que és sa responsabilitat individual. Sa llibertat no s'entén sense sa responsabilitat. Som lliures de fer lo que volguem, sempre i quan seguem conseqüents amb es nostros actes. Rallant en plata, açò es tradueix amb una expressió molt típica que deim a Ciutadella: qui no vol pols, que no vagi a s'era. Vetlem per sa seguretat de ses persones sense olvidar que a una festa tan perillosa com Sant Joan, sa seguretat, simplement, no existeix.