Flor de sofre

Pacte turístic? Entre qui? Només?

| |

Valorar:
Visto 196 veces

Ara que els hotelers veuen que perdran molts dels turistes que en els darrers anys han vingut a Menorca, reclamen pactes i solidaritats. La proposta no seria ofensiva si en els temps de les vaques grasses haguessin socialitzat els guanys i sempre pensessin en el conjunt de la societat i no en els seus únics interessos. Que fàcil és jugar al capitalisme si, quan no et van bé les coses, lluny d'assumir les pèrdues, les traspasses als altres!

Amb la massificació turística de la darrera dècada només hi han guanyat els hotelers i els propietaris d'immobles. Res més. Per la forta demanda d'habitacles turístics, els lloguers han pujat de tal forma que no són assequibles per àmplies capes de la població. I açò mentre s'ha donat un procés de baixada de salaris. Les dades canten. A l'inici de la crisi econòmica, van perdre el sostre els qui no podien fer front a les hipoteques; ara el perden els qui no poden fer front als lloguers.

Per altra banda, els hotelers en els moments més bons van fer l'agost sense cap intenció de socialitzar els guanys, com va posar de manifest la ignominiosa campanya que van liderar contra la taxa turística. Els qui tenim memòria ho recordem bé. No ve d'ara. El sector hoteler en el seu conjunt des de la transició democràtica sempre ha fet costat al PP i al caciquisme més ranci, rabiós contra qualsevol forma de planificació, de republicanisme i els partits d'esquerres. Més sectaris, impossible.

Per parlar de pactes, cal veure primer quins són els interlocutors amb més responsabilitats a seure a taula. Em sembla que no val carregar les culpes sobre el Govern balear i Consell insular actual perquè hi han molts agents, a més de les administracions públiques, que tenen molt a dir sobre la marca turística de les nostres destinacions i de com van les coses. Els primers a seure a una futurible taula de pactes, i a qui cal estirar les orelles, són els qui, per poderosos, els hotelers no gosen a denunciar: les companyies low cost. Estaria bé que una petita part de la seva fúria antigovernamental es destinés a les companyies aèries responsables dels overbookings, endarreriments i cancel·lacions de vols, font de les principals desil·lusions i malestars de molts dels qui ens visiten

Com que les legislatures donen per poc quan es vol planificar a vint anys vista, que és el que desitjaríem que es fes els qui estem cansats de sectarismes, em semblen bé les taules de reunions i els pactes, els llibres blancs a desenvolupar a llarg termini, però partint de la base que ningú ha de defugir de les responsabilitats pròpies ni serà portaveu de cap partit. Però, i donat que la solució a la crisi econòmica aportada per M. Rajoy i el PP, ha estat a costa de les generacions més joves, amb deflació de salaris i pèrdua de nervi de les administracions públiques, amb pujada de les desigualtats socials, la qual cosa només fa que agreujar i enquistar el sentiment d'indefensió, estaria bé que l'adreçament d'aquest estat de coses fos contemplant el conjunt i no només les diferents parts de la nostra economia i societat. Encara que el turisme tiri del carro de l'economia espanyola, perviu o mal viu la indústria, l'agricultura i el sector serveis té molts àmbits desatesos.

Són necessaris molts pactes en aquest país, no tant sols turístics. El primer és el territorial, per resoldre el finançament de les autonomies menystingudes, com la nostra, i el respecte a les seves cultures, que el català deixi de ser qüestionat nit i dia. El segon en urgència és l'habitatge. També primordial és fer front a les necessitats de les universitats i centres de recerques, de la investigació, actualment a la cua d'Europa.

Construïm el futur cada dia, amb els nostres esforços i les nostres equivocacions. Hem de mirar l'endemà però sobretot els qui tenim al costat. Estaria bé que els hotelers ho tinguessin present.