De rebot

Una virtut del Sant Traspàs

|

Valorar:
Visto 89 veces

«Defensillos» eren a la pagesia menorquina uns llibrets de format molt petit, amb tapes de seda que contenien, impresos en llatí (a la llibreria de la Viuda Pla, de Barcelona) diferents fragments de «ses Evangèlies» (la 1ª part del cap. I del de Joan; el començament del cap. XI de Lluc; un tros del cap. IV de Mateu, i una part del cap. XVI de Marc. El llibret se venia cosit i no es podia obrir si no se'n tallaven els punts. El metge migjorner Francesc Camps i Mercadal diu al seu «Folklore menorquí» (1918), que era d'ús general a tota l'Illa, penjat, com un escapulari, a la faixa dels fillets que van en draps. Recomanava que, abans d'usar-los, se'ls duguessin a beneir.

També podien utilitzar-los persones grans contra els «mals-te-vull» i els embruixaments, sempre que ho fessin amb un fi piadós. Hi ha una oració que té la força màgica d'un «defensillo»: la del Sant Traspàs de la Mare de Déu, o sigui el relat de l'Assumpció o pujada al cel «en carn mortal» de la verge Maria que l'Església catòlica celebra cada 15 d'agost.

L'antropòleg Jaume Mascaró Pons ens en va fer una interessant exposició en la Jornada que l'IME dedicà a la figura del sacerdot, historiador i filòleg Mn. Josep Salord i Farnés (Ciutadella, 1911-1970), el qual va estudiar les versions menorquines d'aquesta peça de literatura oral tradicional, coincidents quasi del tot amb els textos del Principat (una mostra més de la cultura nacional comuna o, si ho volen entendre, dels Països Catalans).

Consultant l'obra del Dr. Camps (I, 67), s'observa que, entre les sorprenents propietats que té el recitat d'aquesta oració, n'hi ha una de molt interessant per a la situació política catalana. Diu que «qualsevol persona qui està encarcerada dins presons, que tengui el Sant Traspàs en si , que el digui o que el faci dir, abans d'un any i un dia quedarà alliberada amb la més perfecta llibertat». Ho sabien açò els Srs. Sànchez-Cuevillas, Van den Eynde, Pina, Melero..., defensors dels presos polítics catalans?

Tanmateix, de solucions màgiques, no convé refiar-se'n gaire. A més, el mot «defensillo» és clarament un castellanisme, introduït a la llengua catalana Déu sap amb quin propòsit malèvol. Item més: perquè la cosa funcioni, ja ho hem dit, es necessita la benedicció prèvia. Però, de qui? Del Tribunal Constitucional? De Rivera i Arrimadas? Del ministre Borrell? De Sociedad Civil Catalana...?