Necessitem la virtut de la paciència, la que tenen els déus de les dites. Perquè les presses, la feina, els avanços tecnològics, el consumisme, les xarxes socials.... no ens deixen cultivar-la. Quan volem alguna cosa l'aconseguim al moment, busquem la via més ràpida. Ho fem amb les coses i també amb les persones.
La sala d'urgències del Mateu Orfila està saturada, però -ho sé per experiència- molts dels mals que hi acudeixen es podrien aclarir en el punt de l'àrea de salut o en el metge de capçalera.
Una tercera part dels hotelers preveuen una temporada turística pitjor que la de l'any passat, però el juny han arribat un 4,8% més de passatgers a l'aeroport de Menorca. Els empresaris, també calculen uns majors guanys.
La carretera, fuuu. Uns diuen que l'asfaltat s'ha de fer amb la calor, d'altres estudien tècniques de països nòrdics, i -fins i tot- proposem que es treballi de nit. Conec funcionaris que fa més de 30 anys que la travessen diàriament, i no havien patit mai cap retard com el de l'altra dia.
Dissabte vespre, as Mercadal, vaig voler ajudar a una parella de turistes. La zona on havien aparcat s'havia omplert d'altres vehicles i no podien donar la volta. Em vaig oferir a obrir-los la barrera per facilitant-los la sortida, i es van pensar que els abordava.
Definitivament, no hi ha capacitat d'esperar sense neguitejar-se.
Voldria sembrar valors per aquietar conflictes quan estan encesos, i valors per prevenir-ne de nous.
