Pedraules

Bubota (389)

| |

Valorar:

Un grup d'esperitats (de manera hiperbòlica, extremadament excitats) -a l'excel·lent fotografia de la fotoperiodista Gemma Andreu publicada al diari MENORCA se'n poden comptar dotze, un nombre bíblic- obstaculitzen el trànsit d'un carrer de Maó mentre enarboren banderes, cartolines i pancartes. La primera pregunta que et fas és què ha dut a aquesta respectable gent a tallar un carrer de la capital de Menorca. Amb la seva presència física dificulten l'entrada a l'Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó. Estan en contra de l'Ateneu de Maó, de la ciència, de la literatura, de l'art i de tots els molts valors que representa aquesta venerable institució fundada l'any 1905?

Seria massa simplista pensar açò.

Intentes llegir les pancartes. Un llençol diu: «Som balears, no catalans». Un altre, que sembla que ha sofert moltes bugades, assegura: «Balears no és Catalunya». Una tercera diu: «Som ses Illes Balears, res a veure amb Catalunya». Una quarta «Som i serem menorquins, som balears». I la cosmopolita que capgira un lema independentista: «Balearics is not Catalonia». També hi ha cartolines verdes amb un nombre acompanyat d'un percentatge: 3 %.

Els llençols diuen obvietats. No hi ha cap cap de comunicació guiant els escandalosos. Per què han tallat un carrer, han deixat la feina o la platja, la cura dels seus fills, s'han vestit com si anessin a una boda, a un enterrament o a un sopar i han traginat banderes i pancartes per dir coses òbvies després d'obviar la calorada? Fins i tot un fiet de uè sap que Balears no és Catalunya -ja sigui dit en català o en anglès- i que, per tant, per la mateixa lògica, que els balears no som catalans. La quarta pancarta és la més complexa perquè no parla només del passat i del present, sinó que hi inclou també el futur atrevint-se amb una predicció: som i serem menorquins. Som balears. M'encanta aquesta darrera afirmació. Som balears? En quins aspectes som balears? Administrativament, sí. Però on van a estudiar els nostres fills quan volen començar una carrera universitària? A la capital de Balears, Palma? O a la capital de Catalunya, Barcelona? I el gruix de les inversions balears on van a parar? A Mallorca? O a Menorca? En aquest punt podeu riure. Som balears em sembla un crit servil que no és escoltat ni aquí ni allà, però qui entén als escriptors de pancartes?

Amb la denúncia del 3 % si que hi estic totalment d'acord. La corrupció política unifica als menorquins, als mallorquins, als catalans, als madrilenys; als espanyols, en definitiva. No hi ha documents gràfics, però estic segur que els ciutadans que s'interposen físicament entre una entitat cultural del prestigi de l'Ateneu de Maó i els assistents a una conferència política deuen anar cada dia davant la seu del Partit Popular amb pancartes o cartolines amb un sobre estampat que denuncien la corrupció acadèmica de Pablo Casado o la corrupció destapada pels tribunals espanyols i que han rebut noms per part de la policia tan estrambòtics com ara Acuamed, Amat, Andratx, Arenas, Bitel, Brugal, Fabra, Cursach, Góndola, Góngora, Gürtel... i açò que només vaig per la lletra G! El problema que deuen tenir els dotze sorollosos a l'hora de manifestar-se davant les seus del Partit Popular és la necessitat de més personal, encara que els apòstols també eren una dotzena i van expandir el cristianisme per tot el món.

El tema de les banderes ja és més enrevessat. Els exaltats duen una bandera espanyola, una de menorquina i una tercera de... Ciutadella! Es pot detectar una descoordinació entre els encarregats de les banderes i els responsables de les pancartes. Segons el lema de les pancartes, les banderes que haurien d'exhibir els hooligans d'estiu haurien de ser de Menorca i de Balears. Cap més. La bandera espanyola? I l'europea, va demanar aquell. La bandera de Ciutadella? Què hi té a veure Ciutadella amb l'Ateneu de Maó i amb Artur Mas, el conferenciant? L'estratègia dels ultres també va ser un desastre. Artur Mas va accedir a l'Ateneu de Maó per la porta que dona a l'Esplanada i els esperitats es van quedar embullats amb els llençols i amb un pam de nassos.

No hi havia ningú entre els organitzadors de la protesta que hagués previst aquesta més que probable eventualitat? Deduesc que els radicals de la política concentrats no coneixen l'Ateneu de Maó, no van a la seva erudita biblioteca, no visiten les diverses exposicions artístiques, no participen en el Saló de Primavera Guillermo de Olives Pons, no s'apunten als variats cursos que s'imparteixen i, sobretot, no assisteixen a les conferencies que s'hi fan i que hi han dut, a més del 129è president de la Generalitat de Catalunya, a figures de talla mundial i de diversos signes polítics.

Però què serien els estius menorquins sense aquests entranyables personatges populars, les bubotes, fantasmes amb la capacitat de levitar, en realitat persones cobertes amb un llençol que fan crits horripilants aturats a les cruïlles i que es disfressen per fer por a les nits o per donar un ensurt de mort als al·lots? Un tedi total. Sigui com sigui, institucions centenàries com l'Ateneu de Maó amb la seva tasca científica, literària, artística i cultural exemplar van contribuir a alliberar-nos als menorquins de les supersticions, de les ignoràncies seculars i de les pors ancestrals que feien triomfar durant temps més foscos aquestes bubotes.