Pedraules

Vesper (391)

| |

Valorar:
Visto 323 veces

Ha aparegut un vesper al pàrquing del nostre xalet de Cala Galdana. Té la forma d’un petit cogombre i està aferrat en diagonal a la part superior de la paret d’un dels voladissos de la caseta general de llums. Diuen que les vespes no ataquen sinó les molestes. Que mantenen una distància de seguretat que els experts han xifrat en un metre i mig. Que si no traspasses aquesta zona de seguretat radial no t’atacaran. No ho sé. Aquests dies m’he trobat una vespa dins el cotxe que no em va picar de miracle mentre conduïa i jo havia respectat aquesta zona de seguretat pautada pels científics.

A diferència de les abelles, que perden el seu fibló quan piquen, les vespes poden picar diverses vegades. Per tant, conegudes totes aquestes dades, no saps fins a quin punt t’has de preocupar en aquests casos. Elimines el vesper i evites així qualsevol enutjosa picada a la família, a tu o als transeünts? O el deixes i permets que les vespes facin la seva vida?

A finals del mes de juliol hi va haver picadures mortals de vespes a Galícia. Van ser atacats per la vespa asiàtica -vespa velutina-, però em sembla que també hi va haver alguna mort per picadura de la nostra tradicional vespa, la vespa comuna. L’asiàtica és més negra i posseeix una major envergadura. La diferència, tornen a dir els experts, és que injecta verí en consonància a la proporció del seu cos. En persones normals només provoca un dolor lacerant. En persones malaltes o al·lèrgiques, abelles i vespes, poden provocar la mort com ja ha quedat demostrat aquest estiu.

Sigui quina sigui la resposta a la pregunta que ha suscitat l’aparició de la colònia, treure un vesper no és una tasca fàcil. El protocol marca que has de telefonar al Consell i se n’han d’encarregar els bombers. Amb la calor que fa aquests dies i amb el perill d’incendis, coses més importants han de fer els bombers que enretirar un vesper que ha aparegut en un aparcament.

Me’n record que, quan havia de fer la Cerimònia de confirmació, una vespa sortida d’una gàbia de conills que teníem al coster de la família em va picar i em va deixar un ull tumefacte. Vaig haver de fer la confirmació amb ulleres de sol! Per tant, amb les vespes, ja siguin asiàtiques o comunes, poca broma. No respecten ni les cerimònies religioses; si més no les catòliques.

Aquest vesper és una metàfora de Menorca a l’estiu. La nostra Illa sembla un vesper. Les carreteres estan plenes de cotxes, els aparcaments de les nostres principals poblacions no poden absorbir aquesta quantitat de vehicles i el mateix passa amb els pàrquings de les platges. Les cales estan abarrotades. El trànsit marítim arran de costa fa que la mar s’assembli a una olla amb les aigües en ebullició. Es produeixen situacions perilloses per culpa de la desorientació del turista. Cotxes aturats en una cruïlla esperant un senyal de Déu que els il·lumini a l’hora de decidir-se per quina direcció decantar-se. No es produeixen més accidents de miracle. Aquesta saturació durarà dos mesos i després tornarà la calma. A molts de menorquins els beneficia aquesta afluència massiva. A molts d’altres, no només no els beneficia, sinó que els perjudica. Només per aquest motiu va ser un encert implantar la taxa ecològica. Aquest impost mínim aplicat a cada visitant -i que pagam sense protestar quan viatjam i ens allotjam a la majoria de ciutats o indrets del món- reequilibra els guanys i les pèrdues, democratitza en definitiva el turisme i reparteix una part dels beneficis entre tots els residents.

Mentre duri la temporada, sobretot la temporada alta, ens hem de resignar a aquesta massificació que altera i posa en qüestió els costums més ancestrals. Desconeixedors d’aquests i de l’existència d’un vesper, els turistes que volen anar a la platja de Cala Galdana es confonen de camí i davallen per les nostres escales a pesar de l’evidencia del gual municipal clavat a la cantonada, dels cotxes estacionats al pàrquing, dels apartaments i de la presència d’una piscina. Els propietaris dels xalets veïns, que també pateixen el mateix problema dels turistes despistats, han decidit tancar les barreres. Ens hi resistim. Cees Nooteboom, al seu llibre «533 días», assegura que, per distingir entre una propietat d’un menorquí i d’una persona de fora, només t’has de fixar si deixa les barreres tancades o obertes. Els primers, les deixam obertes. Els segons, les deixen tancades amb pany i forrellat.

El turisme ha fet canviar els nostres costums. La barrera tancada dels veïns només és un exemple anecdòtic. El nostre gest de deixar la barrera d’ullastre oberta és una resistència naïf de conservar-ne qualcun d’aquests costums que anam perdent. Corres el risc de trobar-te un turista a la cuina o dins el menjador, però ja se sap, Menorca, durant l’estiu s’assembla a un vesper que conviu amb ruscs d’abelles que produeixen una valuosa mel. Vesper. Multitud de vespes; niu d’una colònia de vespes; castellà avispero.