Rallant en pla

Defensem la Mare de Déu de Gràcia

| |

Valorar:
Visto 729 veces

En temps d’en primer, es poble de Mahó celebrava sa festa major per Sant Joan -sí, com a Ciutadella-. Almanco així ho tenim documentat, com a mínim, des des segle XVI, quan una colcada anava a s’ermita de Sant Joan des Vergers per fer-hi ets actes religiosos, mentres que a Mahó s’hi feien corregudes de cavalls i ballades as carrer. Es darrers anys, s’ermita ha estat restaurada des seu estat de degradació i actualment torna a disfrutar de certa popularitat a llevant.

Dit açò, es mahonesos van deixar de costat ses festes i aquestes es van deixar de celebrar. Però a mitat des segle XIX, concretament a partir de 1890, es començaran a celebrar ses festes de la Mare de Déu de Gràcia, en honor a n’aquesta mare de Déu per sa qui es poble de Mahó confessava una forta devoció des de feia quatre-cents anys. Com demostra s’ermita de la Mare de Déu de Gràcia, edificada entre 1436 i 1491 a un pujolet a dos quilòmetros de Mahó. Des de 1962, la Mare de Déu de Gràcia és oficialment sa patrona de Mahó.

A mitjans des mes d’agost, s’Ajuntament de Mahó presentava es cartell oficial de ses festes. Vagi per davant sa meua més sincera enhorabona a s’il·lustrador Dani Triay, s’autor. No hi entenc en dibuix, emperò a diferència d’altres anys, es seu me resulta simpàtic, alegre i fresc. Però ja la teníem armada. ¿Com pot esser que es cartell oficial de ses festes no dugui es nom sencer de la Mare de Déu de Gràcia?

Sa culpa no és de Dani Triay, que ha fet una obra magnífica, sinó d’un Ajuntament de Maó (Zedong) que des de fa anys -amb s’honrosa excepció de sa legislatura d’Águeda Reynés- promou sa denominació borda de «festes de Gràcia». Açò de celebrar ses festes en honor a la Mare de Déu i tenir origen religiós deu esser molt fatxa, caspós, en blanc i negre. No mola. Deu esser un invent de s’heteropatriarcat allà cap es segle XVI, no? uau, a n’aquella època devien esser supermegafatxes. Vade retro!

Es poble pla mahonès, fart d’aguantar bestiesses i desplants a sa patrona, enguany ha decidit passar de sa queixa a s’acció. De remugar amb es cul encaixat a sa trona o en es bar fent un ginet o una pellofa, a alçar sa veu perquè s’Ajuntament els senti de dever. Un grupet de mahonesos s’ha organisat i ha fet circular amb molt de respecte i encert, no un cartell alternatiu com diuen qualcuns, sinó sa polida obra de Dani Triay però amb es vertader nom de ses festes de la Mare de Déu de Gràcia. I ja que hi eren, han traduit es català de s’Ajuntament pes menorquí que ralla es poble.

A n’aquelles pobres ànimes que encara creuen que s’article salat és una falta d’ortografia o que la terra és plana i es barcos un dia sortiran volant, me sap greu però vos tenc que contar una cosa: «a n’es» no existeix. Açò sí que és una falta d’ortografia. En menorquí deim «as» i «an es» segons es context. Sa primera és sa forma acceptada per sa normativa de s’Institut d’Estudis Catalans. Sa segona i més general, sa recomanda per Francesc de Borja Moll a sa seua ortografia de 1932. És ridícul que a Balears, comunitat on més i millor conservam sa nostra llengua, es polítics mos obliguin a escriure en una altra que no rallam. Perquè ¿quin menorquí diu «del 6 al 9 de setembre»? no ho diuen ni dalt la Sala. Feim empegueir. I ja que hi som, es dia que me vulguin convèncer que s’article salat és incorrecte, que me duguin un sard que defensi que sa limba sarda és una falta d’ortografia. Només un.

Ses festes de Gràcia són a Barcelona. A Mahó són ses festes de la Mare de Déu de Gràcia. Que s’Ajuntament de Mahó mutili any rere any es nom de la Mare de Déu suposa una mostra de masclisme institucional. ¿On són FEM Menorca i ses feministes? llevat de Mahó, a tots es pobles de Menorca celebren sa festa per un sant. ¿Perquè volen esborrar es nom de s’única festa de sa nostra illa en honor a una Verge?

Popularment podem dir Festes de Gràcia o festes de Mahó, però ets escrits formals i protocolaris han de dur es nom sencer i original. Defensem la Mare de Déu de Gràcia, sa nostra patrona, des masclisme institucional que l’amenaça.