Sentint rallar Víctor Madera a les Tertúlies des Mercadal, una de les 100 primeres fortunes del nostre país segons la Llista Forbes de l’any 2017, és tornar a quedar convençut que estem vivint al millor lloc que podíem escollir. El seu profund enamorament de Menorca demostrat amb la compra de sis finques i una illa (no estem parlant de poca cosa) són un clar símptoma d’aquesta debilitat expressada ahir davant del nombrós públic que l’escoltàvem. Fins i tot va expressar que considerava la Roqueta com un lloc que li transmetia harmonia molecular, contagiant-nos a pensar que no estem tant malament com a vegades es pugui pensar.
Pel seu discurs i la seva oratòria, no em va semblar una persona brillant amb voluntat d’eclipsar sinó més aviat planera, senzilla, amb sentit comú, un ciutadà del món que s’informa, que llegeix, que està preparat i que tenint a l’abast la possibilitat d’escollir qualsevol punt del món per establir-se amb la seva família, tria Menorca. I això que la primera vegada que hi va passar unes vacances, no tenia aire condicionat a la casa de luxe que havia llogat.
Les seves reflexions en veu alta sobre Menorca em van recordar molt les de l’empresari Manel Adell, un altre executiu d’èxit que va comprar fa pocs anys la finca d’Algaiarens i Son Felip, quan ens explicava que havent tingut l'oportunitat de fer la volta al món per etapes amb la seva família en un gran veler, no tenia cap dubte que el millor lloc per quedar-se a viure era Menorca. Prenguem nota quan veiem les coses negres.
