Som d’una generació nascuda i criada en democràcia que, com a sa majoria de sa població civil, es debat caducat sobre en Franco mos fa molta vessa. No obstant, me preocupa veure com quatre fanàtics pretenen reescriure s’història ad hoc, avam si mos tornam a obrir es cap ets uns contra ets altres. Una associació de recent creació, Memòries de Menorca, ha iniciat un procés de recollida de firmes per exigir a s’Ajuntament de Mahó que retiri sa Medalla d’Or an el Generalísimo Francisco Franco, pes que tan obsessionats estan qualcuns darrerament. Fixau-vos si té importància aquest fet i es trauma que ha suposat es fantasma des franquisme damunt sa societat menorquina, que d’ençà des 6 de febrer de 1949 en què s’acordà per unanimitat de s’Ajuntament de Mahó crear «la medalla de Oro única de la ciudad y ofrendarla a S.E. El jefe de Estado y Caudillo de España», farà setanta anys, absolutament ningú havia reclamat sa seua retirada. Fins que es joves historiadors de ses Memòries mos han recordat tal infàmia amb sa qual no sé com hem pogut viure democràticament tots aquests anys. ¡Com si tinguéssim problemes més greus que açò!
Esper de tot cor que sa medalla sigui sotmesa a procés d’exorcisme i no torni a s’Ajuntament de Mahó, ¡jamai!, que li prenguin foc a sa Plaça de la Constitució a la vista de tothom. Com era allò... ah sí, «arderéis como en el 36», no? Per cert, ja que hi som, i com que la cosa no va de reconciliació sinó de venjança, supòs que també proposaran baratar es nom a sa plaça. Açò de Constitució sona a Transició Democràtica. No mola. Millor Plaça de sa II República o Plaça des Front Popular, així acabam d’obrir totes ses antigues ferides possibles d’un temps passat des que es quatre millennials revolucionaris ni van viure, ni tenen massa idea més enllà de sa mitja pel·lícula que els hi han contat.
Tornant a sa vida real, i ja que la cosa va de memòria, m’ha semblat molt (més) interessant sa petició iniciada a change.org dirigida a s’Ajuntament de Mahó: «Que el tramo del Moll de Llevant 335 de Mahón vuelva a llamarse ‘Mártires del Atlante’». Pes qui necessiti que li refresquem ‘sa memòria’, es 18 i 19 de novembre de 1936 es van produir ses sacas des barco presó «Atlante», fondetjat a Cala Figuera, en es port de Mahó. Setanta-sis persones persones que es trobaven empresonades injustament pes Govern de sa República van esser vilment assassinades. Una matança per motius ideològics i religiosos similar a sa de Paracuellos (Madrid), on van ser assassinades 4.021 persones d’una població de 863.958 habitants.
Sa recollida de firmes (https://www.change.org/p/ayuntamiento-de-mahon-que-el-tramo-del-moll-de-llevant-335-de-mahon-vuelva-a-llamarse-martires-del-atlante) ha estat impulsada per Santiago Lafuente Mir, net de D. Lorenzo Lafuente Vanrell (Mahó 1881-1936), Fill il·lustre de Mahó, comandant d’Infanteria retirat amb numerosíssimes condecoracions i mèrits, secretari de s’Ateneu de Mahó a sa seua creació, historiador i defensor de sa cultura i llengua menorquina que defensà es seus principis i valors a través de s’ús de sa paraula, a diferència des radicals que van decidir acabar amb sa seua vida i amb ses de 75 menorquins més de s’«Atlante».
Amb tots es respectes, me sembla molt més important restituir sa memòria democràtica —es diu així, no?— des centenar de menorquins assassinats pes Front Popular a Cala Figuera que fer es paripé amb sa medalleta d’en Franco. Però com que s’associació en qüestió es diu Memòries de Menorca, en plural, i no memòria en singular, don per fet que donaran suport a s’iniciativa de Santiago Lafuente. No?
Propòs a Memòries de Menorca que aprofiti per replegar firmes també perquè s’Ajuntament de Mahó recuperi sa denominació de Mártires del Atlante que era com es deia aquest bocí des Moll de Llevant, en record dets allà assassinats. I que es restituesqui sa placa commemorativa d’aquests fets que en ets anys vuitanta va ser retirada sense cap consens ni un.
Es dia que ho faixin, jo també firmaré perquè es retiri sa Medalla d’Or an en Franco. I si en tost de prendre foc a sa medalla se’ls hi ocurreix vendre-la a un col·leccionista, exigesc a s’Ajuntament de Mahó que destini es doblers a alçar un monolit en record des centenars de menorquins innocents assassinats pes Front Popular. Vam si serveix per refrescar sa memòria (històrica) a més d’un, que se’n entemin d’una vegada que sa memòria i sa dignitat han de ser per totes ses víctimes i no només per ses d’un bàndol. Per posar punt i final, i abraçar-mos com a germans com van fer es nostros avis a sa Transició. No per cometre es mateixos errors des passat.
