Aquest títol suggereix l’inici del curs escolar, que sempre il·lusiona. I el polític, que enguany arrenca marcat per les eleccions del maig del 2019. Però un fet preocupant i quotidià, massa quotidià, són els lloguers per a les persones residents a Menorca.
Que el preu dels habitatges és un problema social ja no ho dubta ningú. Les polítiques comunitàries per part de les administracions tampoc sembla que ho hagin solucionat gaire. Més bé al contrari. L’encariment dels preus s’està accelerant cada cop més i s’han estacionat en la temporada d’hivern, de setembre a juny. Jove/a, la resta dels mesos de l’any, hauràs de tornar a casa dels pares.
Rall dels fills que volen independitzar-se i que no poden comprar un pis perquè no disposen d’una estabilitat laboral que els permeti encarar el risc amb seguretat. Opten a un mercat molt estret, que pressiona a l’alça els preus i que dificulta encara més l’accés. Aquí li afegim que el lloguer turístic afavoreix preus per setmanes i quinzenes que fan amortitzar la vivenda en tan sols tres mesos. A Maó són més cars, n’hi ha comptats amb els dits d’una mà, i no davallen dels 650 euros mensuals.
Un dia vam perdre el món de la indústria i les fàbriques, el camp cada vegada té menys pes i l’Illa depèn majoritàriament del sector serveis, o sigui, del turisme. L’actualitat ens fan inquilins d’hivern, sempre amb l’esforç econòmic dels illencs. Se’ns oblida mimar i cuidar els de casa, una vegada més.
