Dimecres tornava tot fiet a escola: enhorabona! I no puc fer-hi més que abaixar el cap, i retre tota l’admiració envers cada mestre, envers cada mestra, perquè fan possible aquest miracle de cada dia que es diu escola.
Segur que n’hi haurà que surtiran d’excursió per descobrir, més que la natura, el valor de viure en pau i harmonia.
No puc oblidar, però. Fa un mes, el 9 d’agost, un grup d’escolars sortien d’excursió en un autobús escolar. Tal vegada cantaven dins l’autobús. Era un dijous com avui, les 8:20 del matí.
Vida en plena efervescència. Fiets de 6 a 11 anys, tal vegada cantaven. Passava un avió de la coalició bèl·lica que lidera l’Aràbia Saudita.
L’avió va disparar-los un projectil potent, sofisticat, alta tecnologia. No és cap error, sinó una acció autoritzada i calculada per matar.
Tal el previst, el proyectil va impactar de ple en l’autobús escolar. Tal vegada cantaven. L’explosió va matar 40 fiets.
La mort per explosió no deixa un paisatge per parlar de descansi en pau. Amb l’explosió, els cossos són despedaçats, i els pedaços de fiet escolar queden escampats per tot arreu. No se sap de qui és aquesta mà, ni de qui era aquest peu.
Costa de reunir aquest cos amb el seu cap, costa d’identificar un cos perquè ja no té cap, i costa d’identificar un cap perquè ja no té cara. Els pares ja no poden identificar el fill amb certesa, perquè del fill, només en queden trossos.
El terra està xop de sang i de restes de fiet. Parlo de l’atac que va patir aquell autobús escolar a Iemen, que és un país pobríssim, atacat per una coalició de països riquíssims, liderats per l’Aràbia Saudita.
Segons informa Bellingcat (el prestigiós periodisme britànic d’investigació), el projectil que va despedaçar 40 fiets que anaven d’excursió és una bomba de precisió làser, de 227 quilos, fabricada per la multinacional americana Lockeed Martin.
Estats Units va vendre molts d’aquests projectils a l’Aràbia Saudita durant la presidència de Barack Obama, i després Donald Trump va potenciar encara més la venda d’armes.
L’Aràbia Saudita és un gran comprador d’armes. Espanya també els ven bombes i més material bèl·lic fabricat a casa, i tot indica que continuarà amb la venda d’armes als àrabs. Cap escrúpol, ni del Govern central, ni de la monarquia. Mai no es podrà, per tant, parlar aquí de pau, ni de drets humans.
La monarquia saudita compra armes, i mata, i des de fa força temps manté unes ben cordials relacions amb la monarquia espanyola.
El iot «Fortuna», per exemple, va ser un regal del rei saudita al rei espanyol. Tota la família reial espanyola hi va navegar, i prou que van gaudir de la bona vida fins afartar-se’n. Hi ha més exemples de grans regals de les monarquies àrabs al rei espanyol.
El gener de 2017, el rey fill va fer la primera visita oficial a l’Aràbia Saudita. Hi va rebre la màxima condecoració saudita. Hi havia un alt funcionari del ministeri de Defensa espanyol.
Aquesta tan esplèndida relació entre la monarquía espanyola i la saudita és una curiosa relació d’amistad que passa, com la corona i els negocis, de pares a fills. És evident que és una relació comercial.
És a dir, un rei li ven armes, bombes, vaixells de guerra i més material bèl·lic a l’altre, i l’altre, és clar, prou que l’hi agraeix.
Ara jo em pregunto si a casa convidaria la persona l’amic de la qual destrossa 40 fiets dins un autobús escolar. La resposta és que no, perquè òbviament importa més la vida de 40 fiets que la ridícula oportunitat de sortir a la foto amb l’amic de qui va autoritzar tal carnisseria.
També em pregunto si qui fa de mediador en una venda d’armes té responsabilitat sobre això que faci el comprador amb aquelles armes. La resposta és que sí: n’és co-responsable.
Llavors, per què convidar-lo a casa, si és evident que això que vol fer és rentar la pròpia imatge, i rentar-se la cara, i d’aquesta manera rentar-se les mans?
bello.cat / jordibell@gmail.com
