Sa temporada turística d’enguany no ha estat cap èxit. Per no dir a les clares que han sonat ses primeres alarmes en es sector hosteler, sobretot entre es restauradors. A principis de maig ja era un secret a veus: enguany hi haurà vaques magres. S’ocupació hotelera no ha estat sa de l’any passat, ses vendes de paquets turístics cap a Balears s’han desinflat i destins competidors com Turquia, Egipte o Túnez s’han recuperat amb més força de sa desitjada (per noltros).
Davant aquest panorama, es Govern des Pacte ha decidit no quedar de braços creuats i dur envant mesures de suport an es sector. Al·leluia! Una opció era sa d’explicar an es turistes es destí de sa doblerada que els hi confisca Bel Busquets cada nit que passen a un hotel de ses nostres illes. Sa famosa ecoestafa. Perdó, ecotasa. Però com que no ho saben ni ells en què ho destinaran, val més no dir res. Però tranquils. Estam salvats. Després de profundes reflexions, Fanny Tur i Isabel Busquets tenen sa solució a tots es nostros mals: donar a conèixer es català an es turistes a través de quatre millons de targetes pes mòdic preu de… 24.000€ que pagarem, una vegada més, tu i jo, estimat lector.
Sa ditxosa idea d’empipar es turistes amb es català va esser una proposta de s’Obra Catalanisadora de Balears (OCB), que com que no en tenen prou amb rebre subvencions millonàries, ara també volen controlar en què destina money es Govern. Todo por la pasta. Fa qüestió d’un mes, es Govern que encara ni ha respost sa petició d’audiència de mesos ençà de sa Fundació Jaume III, va rebre amb s’estora vermella a sa cúpula de s’OCB, que va exigir que es doblers de s’ecoestafa es destinassin, com no, a imposar es català a s’Hosteleria.
De aquellos polvos, estos lodos. Li ha faltat temps a sa Conselleria de Turisme per satisfer ses demandes des seus camarades de la ceba. Es temps que no té per rebre a ses entitats de sa societat civil que no són de sa seua corda. Quan es van fer públiques ses intencions des Govern, Sa Fundació va demanar ipso facto que es doblers de s’ecoestafa no es destinassin a imposar es català de Barcelona, sinó en tot cas, a normalisar ses nostres modalitats insulars, tal com emana es nostro denostat Estatut d’Autonomia.
Sobre sa proposta que part de s’impost turístic es dedicàs a cursos de català dirigits a treballadors de s’hosteleria, Sa Fundació va oferir gratuïtament es seus cursos de mallorquí, menorquí i eivissenc. Així es doblers de s’ecoestafa es podrien destinar a qüestions mediambientals, importants o productives per ses Balears. No a donar pes sac an es treballadors de s’hosteleria amb es català. Fa unes setmanes, sa mateixa vicepresidenta de sa Federació Empresarial Hotelera de Mallorca (FEHM) mostrava sa seua indignació després d’una comissió sobre s’ecoestafa. En paraules de María José Aguiló, «aquí només venim per dir amén». Ah, i que ningú es molesti en fer-me creure que la Mare de Déu nom Joana. Que aquests 24.000€ surtin no surtin de s’ecoestafa és una fal·làcia. As cap i a la fi, tot surt d’allà mateix. Des doblers públics que s’Estat mos xucla a base de fregir-mos a imposts.
Però an el rei lo que és del rei. Sembla esser que ses peticions de Sa Fundació no van caure en saco roto, que diuen es castellans. Es petit vocabulari que duen ses targetes està adaptat an es balear: «Bon vespre», «Per favor -i no sisplau-», «Perdonau -i no perdoneu-», «Parlau -i no parleu-».
I aquesta és sa qüestió de fons, que mos ne fan una de freda per deu de calentes. Vet aquí sa portada de sa targeta: «¡Bienvenidos! Soy la lengua catalana, propia de las Islas Baleares. Junto con el resto de territorios catalanoparlantes, formo una comunidad de más de diez millones de hablantes…».
És patètic que es Govern de ses Illes Balears, un poble amb 5.000 anys d’història i identitat pròpia, enclau únic des Mediterrani, bres de cultures i civilisacions que mos han dat sa nostra mil·lenària llengua i cultura balear, sigui capaç de presentar-mos an es turistes com si fóssim un simple apèndix de Catalunya.
Lo únic que està conseguint es Govern amb mesures pífia com aquesta és accentuar encara més s’animadversió de sa societat balear contra es català, entesa com una llengua política causant de problemes i mal de caps. No com sa nostra llengua menorquina, suplantada de i per ses institucions públiques. Hi falta poc perquè es Pacte afegesqui lo que en es fons voldria posar a ses targetetes dets orgues: Welcome to Catalonia.
