El meu pare patia un dèficit auditiu des dels trenta tres anys. De ben petita, tot i l’audiòfon que duia, visualitzava la pena que passava per conversar amb els vesins, o els de fora de casa. El petit aparell que se li dissimulava darrera l’orella li ampliava la veu, com també li ocasionava qualque dificultat desagradable. Segons la distància de l’emissor, se li multiplicaven més les renous de fons, l’ambient retronava i provocava un xiulet molt molest. Per escoltar la televisió emprava uns auriculars, però se li feia molt difícil participar d’activitats socials o –fins i tot–, conversar l’actualitat diària. A taula, unia frases i casava fets. Llegia els llavis dels qui li eren coneguts, desxifrava la vocalització. Hi he pensat moltes vegades, perquè la seva voluntat va guanyar un possible aïllament de la societat.
Fets quotidians
Gràcies Assorme
21/09/18 21:12
También en Opinión
- Semana Santa en Menorca: estos son los horarios y recorridos de las procesiones pueblo a pueblo
- Crece la presión sobre las playas de Menorca: así se reparten los 31.500 bañistas en un día de verano
- Se queda dormida en el coche, la policía lo registra y encuentra un surtido de drogas en Maó
- Agreden a un joven tras discutir con una mujer en el puerto de Ciutadella
- Un reparto desigual: de la saturación de Macarelleta a los 268 metros por bañista de Sa Torreta de Es Grau