Anatomia humana

Més sobre les males companyies

|

Valorar:
Visto 92 veces

A l’article sobre les males companyies de fa dues setmanes, vet aquí que un fantasma va eliminar-li una frase.

És una frase decisiva, carregada de valor semàntic. Havia estat una frase escrita i reescrita diverses vegades fins aconseguir un missatge ben eloqüent, capaç de condensar tot l’article en un nombre reduït de paraules. Era la frase destinada a ocupar l’espai de rellevància.

L’article, urticant, us demanava de veure la relació que hi ha, des de fa temps, entre la monarquia espanyola (és a dir, el rei, tant el pare com el fill) i la monarquia de l’Aràbia Saudita.

Aràbia Saudita capitaneja una coalició bèl·lica que ara ataca Iemen, un país pobre i desmantellat. En aquest país mata població innocent, fins i tot aquell grup de fiets escolars que el passat 9 d’agost anaven d’excursió en un autobús escolar, i 40 en van quedar destrossats per l’explosió d’una bomba de precisió làser.

És fàcil pensar que hi ha una relació entre les dues monarquies mitjançant la qual la venda d’armes d’Espanya a l’Aràbia Saudita es fa un camí planer. Però alhora seria tan difícil demostrar aquesta culpa com demostrar-ne la innocència.

El Govern espanyol va autoritzar finalment les 400 bombes de precisió làser per l’Aràbia Saudita, i per mirar de tapar-se les vergonyes que això implica va donar-nos una excusa pueril, ridícula, amb la qual les vergonyes van quedar-los encara més a la vista.

Segons informació oficiosa, aquestes bombes són en realitat una venda dels Estats Units a l’Aràbia Saudita que es fa a través d’Espanya. Aquesta mena de venda indirecta o triangular d’armes és cosa habitual, tal vegada perquè als Estats Units és més difícil autoritzar una venda d’armes que, per exemple, a Espanya.

I prou que ja se sap que la bomba de precisió làser que va impactar sobre aquell autobús escolar havia estat fabricada per Estats Units, i venuda quan Barack Obama era president i Pedro Morenés era ministre de Defensa. Aquest ministre havia estat un alt directiu d’una fàbrica espanyola d’armes, i després de ministre seria ambaixador als Estats Units.

En aquest context de regals i atencions, i d’armes que acaben a mans de l’Aràbia Saudita, i de relacions d’amistad que semblen fer més planer el camí de la venda, la destrucció i la mort, us feia dues preguntes:

La primera. Quina responsabilitat té qui ven armes a un país agressiu i despòtic sobre la destrucció i les morts que provoqui aquest país amb aquestes armes?

Vet aquí la resposta. És evident que té responsabilitat: n’és co-responsable.

La segona: Quina responsabilitat té qui fa de mediador, és a dir, qui fa més planer el camí per a una venda d’armes, sobre la destrucció i les morts que provoqui el país comprador amb aquestes armes?

Vet aquí la resposta. És evident que té la mateixa responsabilitat: n’és igualment co-responsable.

Això no obstant, la monarquia que tenim a casa mai va dir res sobre la venda d’armes d’Espanya a països despòtics i agressius, però igualment amics, i és intocable, per tant impune. El Govern espanyol, en canvi, va insistir una i una altra vegada amb excuses ridícules. No som criatures, però.

Continuo pensant que les persones relacionades amb la venda d’armes, és a dir, amb la violència institucional, la mort i la destrucció, són persones non grates.

Són males persones. Són persones de dues cares. D’una banda fan cara de bon fiet, i accepten invitacions i regals, i fins i tot ens donen consells i ens parlen de pau i harmonia. D’una altra banda, amb l’altra cara fan negocis de conseqüències terribles.

www.bello.cat / jordibell@gmail.com