No he oblidat mai la meva participació en la I Marxa d’Asinpros, caminant de Maó a Ciutadella. Jo era molt joveneta, i encara no gaudia de cap ingrés econòmic personal. Per açò, m’agradaven especialment les bases que van determinar els organitzadors: la recerca de patrocinadors i l’esforç individual. En la dècada dels 80 l’entitat va promoure les curses per conscienciar, i també per oferir serveis que encara no assumia l’administració pública. Qui m’anava a dir que quinze anys després hi acabaria fent feina.
He recreat el pensament mentre veia les declaracions de Fernando Blanco i Margarita Garau, que s’han assegut aquesta setmana al banc dels acusats per respondre la presumpta estafa de més d’un milió d’euros a milers de ciutadans que els van donar pensant que eren per curar a la seva filla. Pareix que feia molts anys que els pares de Nadia Nerea demanaven doblers per fer front a falsos tractaments mèdics. Lladres de paraules sensibles que produeixen un dany enorme i que ens han de servir de lliçó.
Podeu organitzar actes culturals, concursos de paelles o de truites, curses o desfilades. Volem donar, però amb solvència. 1. Amb una entitat o representació federativa al darrera. 2. La difusió d’una notícia donant-la per bona mereix que els mitjans acudeixin al racó de pensar. 3. Si fos imprescindible un tractament a l’estranger per salvar la vida d’un fillet, qui ha de respondre és l’Administració. Per dret i no per solidaritat.
