Una reserva de biosfera ambiciosa i exemplar no és compatible amb tenir a l’estiu tots els racons de l’Illa absolutament plens de cotxes que, segons l’estudi de les DEM, són a més uns dels grans depredadors energètics locals. Difícilment es podrà aplicar un pla de futur ambiciós i estable per a la reserva de biosfera mentre una part considerable de la societat, aquella que abraça el liberalisme més fidel a la doctrina dels percentatges positius infinits com a única forma de progrés possible, continuï argumentant i divulgant que no hi ha creixement econòmic possible a l’Illa si no és amb una acumulació constant il·limitada de clios, twingos i qashqais.
És utòpic aspirar a adquirir un consens sobre com ha de ser la gestió de la reserva de biosfera a l’Illa mentre no s’entengui de forma majoritària que, per exemple, és una mesura molt raonable habilitar un bus per accedir a la joia turística de Menorca, com a alternativa a una aglomeració descontrolada i caòtica de vehicles de cinc places en un entorn digne de protegir. Ja es poden fer plans i estudis si alguns segueixen sense entendre que no és cap barbaritat restringir durant un estiu l’accés anàrquic de cotxes al cor d’un parc natural, per molt que l’operativa de la restricció sigui millorable.
Anar en bus a les parts de la costa més atractives no és una tragèdia ni un descrèdit, com no ho és pagar l’entrada a un museu o un monument. La limitació dels cotxes de lloguer ha de ser una mesura accessòria, complementària i, fins i tot, prescindible. El realment important és procurar que l’ús del vehicle privat no sigui un passaport per a anar a qualsevol indret, i al mateix temps donar alternatives suficients, àgils, econòmiques i realment útils per a l’usuari. Així com l’objectiu en la mobilitat urbana ha de ser que els cotxes s’ho pensin dues vegades abans d’entrar al centre de la ciutat, a la nostra biosfera l’objectiu ha de ser que els turistes tenguin moltes reserves abans de decidir passar-se les vacances al volant.
