He seguit amb curiositat l’intercanvi epistolar s’ha publicat en aquest diari per part de l’expresidenta de la Fundació Illa del Rei, Isabel Espiau, amb diversos simpatitzants de la Illa, l’article de la batlessa de Maó i la notícia publicada aquesta setmana sobre la famosa galeria d’art.

Els arguments exposats per la Sra. Espiau on troba a faltar un concurs que doni cobertura als interessos privats en aquest espai públic, són raonables però llegint la justificació contrària que empara un Pla Especial que donarà també cobertura legal a aquesta oportunitat d’or per la Illa, fa pensar que no és fàcil que una ametla caigui en punta així com així i cal aprofitar-ho per assegurar el futur de l’illot del port.

Tot plegat, m’ha recordat aquell acudit que vaig a emprar en aquesta mateixa secció per dirimir el que és just del que és correcte. Dos amics que es troben a les portes d’un cèntric hotel de la ciutat quan un sortia i l’altre entrava, descobrint que cadascú va acompanyat per la dona de l’altre. Llavors un li comenta discretament: Davant d’aquesta situació tan delicada amb la que ens hem trobat, jo crec que el més correcte seria que cadascú se’n tornés amb la seva dona a casa i aquí no ha passat res, no et sembla? I l’altre amic respon amb finura: Estic d’acord amb tu que això segurament seria el més correcte però no crec que sigui el més just perquè mentre tu estaves sortint de l’hotel, jo tot just acabava d’arribar.