El Tribunal Suprem -poca broma- està jugant fort amb la confiança que potser alguns espanyols tenien encara en la justícia. La sentència que eren els bancs i no els seus clients qui havia de pagar els impostos hipotecaris, no ha durat ni el temps d’obrir un bòtil de xampany per celebrar-ho. Els experts asseguren que aquesta demarrada és escandalosa i impròpia de tan alt tribunal, però a la gent del carrer no crec que ens hagi sorprès gaire. Ja fa estona que hem comprovat que quan hi ha per enmig els grans bancs, en aquest país tot és possible.
Com també ho és, de possible, que la monarquia de l’Aràbia Saudita, aquella que finança guerres i atacs a la població civil, hagi fet assassinar -i potser esquarterar en viu- un periodista dissident. I que açò sigui observat amb total indiferència, almanco fins avui dilluns, pel rei d’Espanya i pel seu govern, tan amics d’aquell país àrab i tan interessats en continuar-li venent armes i obra pública a mida. Només la senyora Merkel, a qui tant es critica, ha tingut la dignitat de plantar cara a tal aberració. Potser només ha estat un gest, però amb el cinisme que corre, té el seu valor.
Mentrestant el tema del dia és que els partits salvapàtries clamen i s’esquinxen els vestits perquè el senyor Iglesias de Podemos pretén negociar els pressupostos de l’Estat amb presos i exiliats... I encara s’exalten més perquè, segons diven ells, ho fa per encàrrec del president ‘okupa’, que és com anomenen al senyor Sánchez. Que és evident que ‘ocupa’ la presidència, però amb tota la legitimitat democràtica.
La capacitat d’aquesta renovada dreta espanyola per alterar les coses i tergiversar la realitat sembla que no té límit. I anomenar-la ‘dreta’ ben segur que és un compliment perquè, almanco a Europa, hi ha un pensament de dretes que és perfectament honorable, honest i prudent, capaç de defensar les seves idees sense recórrer a l’engany i la manipulació. I fonamentat en la democràcia i en la separació de poders.
Però l’Espanya dels salvapàtries sembla que no té la sort de comptar amb aquesta casta de formacions polítiques. I hem d’assistir permanentment a un discurs que ofèn la intel·ligència. Clar que el senyor Iglesias ha d’intentar negociar els pressupostos amb presos i exiliats! Però, per què ho ha de fer? Perquè tancat a la presó hi ha el president d’un partit que té veu al Congrés per la força democràtica dels seus votants. I a qui li han suspès arbitràriament els drets ciutadans sense haver estat jutjat encara.
I a l’exili hi ha el president d’un altre partit que també té veu al Congrés per la mateixa raó democràtica dels seus votants. I a qui la justícia espanyola ja no s’atreveix ni a perseguir dins de la Unió Europea. Com va demostrar retirant l’ordre d’extradició tan bon punt com va quedar clar que, a Alemanya i a Bèlgica, no es contempla que es pugui acusar d’actes de violència a qui no els ha comès.
El senyor Iglesies ha demostrat una actitud coratjosa en entrevistar-se amb els senyors Junqueras i Puigdemont. Perquè s’ha de menester valentia per actuar com un estadista enmig de la cridòria tòxica que provoquen els salvapàtries. Tant de bo que darrere seu hi hagi el president Sánchez i que, ell també, acabi demostrant que té capacitat política. Perquè tothom que tengui el cap fred sap que només hi ha un camí per sortir de l’endemesa actual sense abandonar la democràcia: que Espanya deixi de tenir presos i exiliats polítics.
Però n’hi ha que s’estimen més continuar esvalotant el galliner per quatre vots. I els mateixos dies que Pablo Iglesias -i potser Pedro Sánchez- intenten trobar una sortida al laberint espanyol, el senyor Casado del PP es passeja per l’Andalusia electoral proclamant que a Catalunya t’insulten si no ralles en català. I la senyora Arrimadas de Ciudadanos sentenciant que Companys no va ser afusellat per l’Estat espanyol. I no es posen ni vermells quan diven tals mentides!
Però pitjor encara ho tenen els mallorquins. Perquè el senyor Abascal de Vox, l’altre del trio, ja ha anunciat el seu desembarc a Mallorca per convèncer-los dels disbarats que pregona. I va fort, perquè l’acompanyaran les eminències intel·lectuals del torero Ortega Cano i el carpetovetònic humorista Arévalo. Aquí hi ha nivell.
