No enyor Menorca. Estic molt bé a Barcelona o a qualsevol altra banda del món on vaig de viatge un parell o tres de vegades a l’any. Només l’enyor a l’estiu, però llavors no sé si enyor Menorca o l’estiu. Encara que no l’enyori o només l’enyori a l’estiu, Menorca sempre està molt present en la meva vida. Quasi de forma permanent, obsessiva. Està present en els meus llinatges, en la meva família, en els meus amics, en els meus records, en la meva obra; fins i tot en la decoració de la casa de la dreta de l’Eixample. Davall un vidre transparent de la taula del meu despatx hi tenc el famós mapa de Menorca de Josep Mascaró Pasarius, escala 1:50000, distribuït l’any 1982 en exclusiva per Lucia Mora d’Alaior i que és present també en moltes cases de la nostra illa. Igualment tenc al pati pedres de cot -ja ho sé, no es poden treure pedres de Menorca, els amics del Centre de Geologia de Menorca posaran el crit al cel!-, el crani d’una cabreta trobat a Cala en Calderer regal de Tomeu Coll, plantes desenvolupades a partir d’esqueixos de ramells menorquins, una rajola amb el dibuix d’un peix de l’antiga piscina del xalet de Cala Galdana, dibuixos emmarcats com ara un de deliciós i tardoral de Lluís Febrer, i llibres, molts de llibres menorquins o de temàtica cent per cent menorquina.
Tot plegat una minúcia si ho comparam amb els pensaments que tenc cada dia relacionats amb Menorca. Aquest fenomen el va definir molt bé Italo Calvino amb el genial diàleg entre Marco Polo i el Gran Khan a «Les ciutats invisibles» (que encara no heu llegit el llibre, estimats lectors? Què esperau? És imprescindible, genial, revelador). Igual que el comerciant i explorador venecià tot és comparat amb l’illa natal.
Per tant, des que una mànega marina va entrar pel sud de Menorca, en concret, diuen, per Cala en Porter, va travessar s’estància de Son Olives causant danys materials, com ens va informar na Lucia Pons, no he pogut deixar de pensar en Menorca i en els menorquins. No m’ha costat gaire imaginar l’Illa sencera completament a les fosques: espelmes enceses, l’olor de cera d’abelles, el silenci, els sons que sembla que són més forts després de travessar la profunda foscor. Quan era al·lot -i ho he dit a «La casa de gel»- eren molt freqüents les apagades de llum. Tants dies a les fosques, que jo recordi, no havia passat ni en temps de Franco. És la primera lliçó de l’apagada. El món no avança en línia recta. Recula, va cap a la dreta, cap a l’esquerra, torna a agafar la direcció inicial. Dia 30 d’octubre vaig encendre la tele cap a les cinc del capvespre i feien una connexió en directe amb l’amic Tomàs Jofresa des de la seva casa de Ferreries. En Tomàs, a més de ser un dels esportistes espanyols més importants de la història, és una persona intel·ligent, conciliadora i positiva. A més de descriure la situació que els menorquins, sobretot els menorquins de la banda de ponent, coneixeu més que jo, va excloure la queixa llastimosa, va descartar fer-ho pagar als polítics i es va centrar en la solidaritat dels vesins a l’hora de solucionar una situació inèdita que ha posat en relleu, per la duració -al final han estat 56 hores sense llum-, la dependència de la nostra societat a l’electricitat i a les noves tecnologies que hi van intrínsecament associades. Una reflexió de Tomàs va destacar damunt les altres. En el país del vent i del sol, com és possible que no s’hagin estimulat les energies netes i alternatives?
El dibuixant Zaca ho ha tornat a clavar en «Es Diari» amb un dibuix on es veu una torre d’alta tensió feta un manyoc de ferros i, en primer pla, una taula prehistòrica llustrosa i sòlidament dempeus. El progrés del temps, una altra vegada. Sabien construir millor els nostres avantpassats talaiòtics que no pas els constructors actuals de Red Eléctrica de España? Seria una bona idea soterrar els cables de l’estesa elèctrica? Els ocells ho agrairien. També la bellesa natural del paisatge. És possible? O hi ha raons de pes que aquest cronista desconeix? L’efecte Joule? Ocells i paisatge a canvi de consum?
Red Eléctrica de España ha afirmat que el cable amb Mallorca hauria minimitzat l’impacte del pas del cap de fibló. Per què no existeix aquest cable amb Mallorca? Qui és, Red Eléctrica de España? És un grup (IBEX 35: REE) empresarial espanyol que actua com a operador del sistema elèctric en el mercat elèctric espanyol. Ai, com em sonen aquestes paraules! De quina manera remouen la psique dels menorquins que han romàs quasi tres dies a les fosques! Què saben a Madrid de caps de fibló? En saben tant com els menorquins d’aurores boreals. Des que tenc ús de raó sempre he pensat que tots els problemes de Menorca són deguts al centralisme. No és veritat. Per tant, he estat equivocat des que tenc ús de raó. Els problemes sempre són interiors. Si els menorquins no votéssim partits centralistes no patiríem els efectes devastadors del centralisme que es tradueix, entre altres moltes coses, en apagades de llum tercermundistes provocades per un veloç i devastador cap de fibló. Ah, segons el butlletí de la pròpia empresa, el Grupo Red Eléctrica de España va obtenir durant el primer trimestre del 2018, 189,1 milions d’euros de beneficis. Suficients per pagar els danys i prejudicis patits pels particulars, empreses i finques agrícoles?
Un dels molts significats de fibló fa referència al moviment giratori molt ràpid de l’aire, que forma com un con que va des de terra o des de la mar fins a un núvol i posa en perill les naus, cases, plantes, torres elèctriques, etcètera. Castellà manga, tromba. Per analogia del cap de núvol, s’empra l’expressió ‘cap de fibló’.
