L’enquesta d’intenció de vot 2019 realitzada per l’Institut Balear d’Estudis Socials (IBES) dibuixa un escenari polític inclinat al vot canviant, no tant pels seus resultats, sinó per la necessitat de pactes posteriors per formar govern. Les majories, s’han acabat per sempre.
Pocs dies després, telefonen a casa per sondejar l’àmbit local. Es presenta amb el nom de l’empresa, em demana el sexe, el nivell d’estudis, la meva situació familiar, i finalment m’exclouen per l’edat. No he aconseguit entrar en la cuina de l’enquesta. No me referesc a la manipulació de la informació, sinó el treball tècnic que suposa escollir correctament als electors. Després de descartar-me perquè la franja de maduresa ja està coberta, hauran d’analitzar als indecisos, als que no han volgut respondre i als que no han volgut dir la veritat. Cercaven joves, però aquest sector és difícil de trobar mitjançant enquestes telefòniques a números fixos. Açò m’ha dut a pensar que el primer problema del sondeig és la falta de coincidència entre la mostra i la població, és a dir, entre les persones entrevistades i el conjunt de persones a les que inicialment es volia inferir. La de l’IBES, per exemple, reflecteix un nivell de participació molt més alt que el que finalment es sol donar a les urnes.
A tants mesos vista, pendents de conèixer candidats, equips i propostes, no marquen tendència. Són la figuració perfecte per a mobilitzar als abstencionistes habituals.
