Àngels Andreu07/12/18 0:14
TW

Hi ha coses que fan més mal que la pròpia malaltia. Dolorits d’Intervencions quirúrgiques, cures, mesos d’hospital i de convalescència, jornades de rehabilitació, i -en canvi- el moment més desafortunat, la punxada més grossa, la record per la impossibilitat de poder acudir a unes classes de fotografia que li feien molta il·lusió. Era la primera activitat que volia emprendre després de tantes dificultats, un curs que no va ser possible perquè l’edifici no permetia l’accés de la cadira de rodes. Revisc aquell gust agre, quan vaig llençar la màgia al perol del fems, el ditxós justificant de la matrícula pagada. I és que amb la primera loteria no hi podíem fer gaire, toca a qui toca, però amb l’altra sí.

Noticias relacionadas
Àngels Andreu

Neixen flors a cada instant

Más noticias relacionadas

Acabem de celebrar el Dia Internacional de les persones amb discapacitat, i també el del Voluntariat, i l’aniversari de la Constitució, però el problema arriba la resta de l’any, quan no es nota cap conscienciació per part de l’administració. Continuem trobant barreres per a participar en igualtat de condicions que les altres persones en la vida social, de la mateixa manera que segui vulnerant els drets humans.

Esgoten les ciutats que ens donen l’esquena, que permeten que l’accessibilitat sigui la gran assignatura pendent, amb rehabilitació i obra nova. El marc legal establia com a termini de les condicions d’accessibilitat dels espais públics, edificacions i transport el desembre de 2017. Guaitin, mirin i jutgin vostès mateixos.