TW

L’altre dia, per primera vegada, vaig ser passatgera overbooking. Em van avisar pel dematí, tenia la targeta d’embarcament sense seient assignat. Bono, a Maó van fer-se el despistat, dient que no sabien el perquè no ho permetia, que el més oportú era dirigir-se a l’oficina d’Iberia de Palma. Allà, la noia va ser molt explícita: s’han venut més places de les que disposa l’avió, és una pràctica legal, Europa ho permet a les aerolínies perquè existeix una part dels viatgers que no es presenten al seu vol. Hauré d’acudir a la porta d’embarg, i en cas que hi siguin tots els passatgers, gaudiré del dret d’assistència i compensació, valorat amb taxi, sopar, hotel, berenar, novament desplaçament i 250 euros per un vol inferior a 1500 quilòmetres de distància.

Tot i que no anava preparada per pernoctar, ni tampoc havia deixat organitzada la llar, no vaig permetre que el succés m’afectés l’estada. El viatge, era un regal d’aniversari.

Noticias relacionadas

I faig balanç: el descompte tampoc és l’esperat, perquè les companyies han pujat el preu. Una de les pràctiques més comunes és ajuntar vols. No hi ha suficients passatgers per omplir-los, et quedes a l’aeroport totalment desemparat, i acabes regressant un parell d’hores més tard. Retards acumulables, que fan perillar les connexions amb altres destinacions. Ah, i avions espatllats.

I si als que viatgem poc ens passa tot açò el mateix any, qualque cosa deu anar molt malament per les altures. No batallem prou.