Terra de Vent

Amb la carretera: ahir torna a ser demà

|

Valorar:

La història interminable, el paradigma menorquí de moda, la repetició del passat és el que ens obliga a viure l’equip de govern del Consell després del fracàs en la seva gestió de la reforma de la carretera. Com els mals estudiants va començar pels deures fàcils i va obrir les obres per allà on eren més senzilles, entre Ciutadella i Ferreries, perquè la medalla se la pogués penjar la presidenta de Més, mentre refredava la zona conflictiva de Maó-Alaior i dissenyava una estratègia per a demolir els ponts que no ha donat resultat, deixant l’empasta per la presidenta del PSOE.

Després d’una setmana de crisi, per la passa a la banda de Podem i la contundència dels informes, a la reunió de divendres els tres socis només van parlar de política i no de carretera. Entrem ara a l’estratègia de l’«adagio» estil Rajoy.

Més ha liderat el compliment del compromís d’acabar amb les rodones soterrades de l’anterior mandat. I no se n’ha sortit. No es podia fer només per una decisió política. Sinó que hi havia d’haver informes tècnics per avalar la destrucció de dues obres públiques (inacabades) que pot costar 1,2 milions d’euros. L’Argentina amb l’informe que era zona inundable i Rafal Rubí per l’impacte paisatgístic sobre les navetes i l’efecte negatiu sobre la Menorca Talaiòtica. Ara uns informes interns del Consell i de Rodrigo del Pozo, l’enginyer que el 2002 ja dissenyava carreteres a Menorca i feia conferències organitzades pel PSM a Ferreries, a més de ser l’autor de la reforma que defensà Alejandre, asseguren que les rodones a nivell són més cares, tenen més impacte, gasten més llum, provoquen més contaminació i són més insegures. Però com que no diu que són il·legals, Més manté la proposta de demolició. Tot el que passa ara arriba tard. És teatre. Si la demolició dels ponts amb informes tècnics contraris pot ser una decisió que pugui implicar un delicte de malversació de doblers públics tindrem un problema més greu a llarg termini. Les obres, ara aturades, poden quedar congelades. El paisatge des de les navetes pot ser com el que veia Charlton Heston a «El planeta dels simis». Quina pel·lícula!