Cada 28 de desembre record l’entremaliadura que em va fer el meu fill quan era petit. Em va penjar un tros de paper en forma de ninot a l’esquena de l’abric, sense que m’adonés, i vaig passejar-lo per tot Maó. Va ser dintre d’una botiga, quan la dependenta se’n va enriure i m’ho va notificar.
D’aquella broma sense malícia, acceptada socialment i que intercanviaven entre familiars i amics, fins l’auge que avui en fan els mitjans de comunicació -sobretot la premsa escrita- i que els lectors esperen descobrir. Actualment, les xarxes socials han donat una nova vessant a la facècia.
L’anècdota m’ha dut a reflexionar que el dia dels Sants Innocents ja és tot l’any. Estem rodejats d’informacions falses, les famoses fake news que es comparteixen a gran velocitat i que generen tot un debat en la societat.
Un estudi de l’Institut Tecnològic de Massachusssets (MIT), conclou que estan millor novel·lades i són més originals que les reals. Disparen una resposta emocional més intensa i tenen un 70 per cent més de possibilitats de ser replicades. «La falsedat es difon significativament més lluny, més ràpid, més profunda i més àmpliament que la veritat en totes les categories d’informació», apunten els autors a l’estudi. L’àmbit més abonat a les mentides és la política, seguida del terrorisme, desastres naturals, ciència, llegendes urbanes i -finalment- informació financera que ningú contrasta.
Abans érem massa innocents. Ara, ens prenen per idiotes.
