És una llàstima que Ignasi Mascaró alci sa bandera blanca tan prest («D’Herodes a Pilat i la vera història», DM, 11/1/2019), però també és ver que a vegades una retirada a temps és una victòria. Són diverses ses qüestions que han quedat orfes de resposta: es vertader concepte de sa llengua d’oc o llemosina com a llengua comuna de balears, catalans, valencians i occitans d’ençà des segles XII-XIII fins es secessionisme lingüístic de Fabra & Co de l’any 1934; si Mascaró considera que gallec i portuguès són llengües diferents -igual que esmitja català i occità- o es mateix idioma; si li semblaven penosos o reduccionistes Antoni Febrer o Joan Benejam per anomenar a sa seua llengua menorquina i no catalana, fent magnífiques obres gramaticals i de vocabularis en aquesta (suposadament) inexistent llengua menorquina... Bé, una cosa sí que li ha agradat: sa betcollada a Conrado de Villalonga. ¿Què va tenir de científic que un polític decidís es nom de sa nostra llengua?, con nocturnidad y alevosía, d’esquenes an es poble i sense que aquest pogués fer sentir sa seua (nostra) veu (vox en llatí). Una paraula que fa tremolar a més d’un. Com era allò de Pedro Sánchez… «los catalanes tienen un Estatuto que no votaron», no?
Rallant en pla
Sant Antoni i el dimoni
16/01/19 21:39
También en Opinión
- Crece la presión sobre las playas de Menorca: así se reparten los 31.500 bañistas en un día de verano
- Semana Santa en Menorca: estos son los horarios y recorridos de las procesiones pueblo a pueblo
- Un reparto desigual: de la saturación de Macarelleta a los 268 metros por bañista de Sa Torreta de Es Grau
- Olas de casi 10 metros alteran las rutas marítimas en el arranque de Semana Santa
- Así son las nuevas motos de la Policía Local de Maó que han costado más de 25.000 euros