De rebot

Rap de la terra

|

Valorar:

Hi ha qui creu, i s’ho ben beu, que cantar en català tanca portes. Serien mortes ses fulles, soca dreta i branques tortes, si traïssim s’arbre de s’idioma. Entra en coma aquell poble que açò fa. Faral·là i més tost mesquí qui diu que defensa es menorquí però escriu... en castellà. Açò no és pla.

Ells no, no fan traïció. Són valents, bona gent, no tenen pànic. Ivan i Lluís: Orgànic. Se saben no imprescindibles; volen ser humils i simples, únics, forts, purs i sensibles... Són rapers que no l’esguerren, mai seran part del problema sinó de la solució. «Producte de la terra» és la seua aportació. Són autèntics, no esperpèntics; diuen coses que no agraden als qui manen. Què t’hi poses que els manaires s’enravanen quan els senten i rebenten d’ira, ràbia i mala llet quan diuen a tutiplè la veritat? Empren s’article salat, l’altre també, el del Senyor Oca, quan convé en el moment que pertoca. Tant al camp de terra i roca com al cel, que no té tanques. Ells no es perden per ses branques; fan ús de l’enclític tònic i recolzen en Valtònyc; disposen d’un lèxic d’èxit molt genuí, català i ben menorquí, i prou ample per rimar tant as Born com a la Rambla, tard o dejorn, prop de la mar.

Jo, que malament glos, en ser gros, vull ser com ells, passerells que enxarmanden, no s’espanten de topar amb l’autoritat sols per dir... la veritat. Responen, idò, al registre col·loquial menys estricte aquests al·lots que de forma natural usen l’argot generacional, que identifica...

S’estimen la llengua perquè la viuen, necessària. Ivan Bosch i Lluís Juaneda formen Orgànic, el duo musical menorquí que ha participat en el recopilatori «Rap de la Terra».

El rap en català i les músiques urbanes creixen. Segons diuen, la manera de tractar els temes és diferent de la tradició del rap en castellà. Aquest corrent del rap de la terra «tracta de connectar amb el que som i construir una cosa bona, més col·laborativa i menys individualista». Els temes, per tant, no van associats als egos («Jo, el millor») sinó que es parla de fer coses junts, d’interpretar la realitat i modificar els comportaments negatius o revertir situacions dolentes. Sempre amb la ment oberta: «Obre ets ulls d’una vegada, que no és tan complicat, i si no reculls res, serà que res has sembrat». Ells sí que es mouen per la llengua.