De rebot

No fer per mal i els jutges

|

Valorar:

Molts jutges són absolutament incorruptibles: ningú pot induir-los a fer justícia». La cita de Bertolt Brecht és del filòsof Xavier Antich, qui en un article («Qui ens protegeix dels jutges?»,7/11/18) es demanava com és possible que un ciutadà de l’Estat espanyol, condemnat per l’Audiència Nacional, passi sis anys i mig en presó i que quan el Tribunal Europeu de Drets Humans ha dictaminat que s’ha violat el seu dret fonamental a un judici just, no passi res, no s’indemnitzi la víctima d’aquest abús d’Estat, no se suspengui immediatament la pena correlativa d’inhabilitació i no s’aparti del sistema judicial tots els jutges que van participar en aquesta farsa? Arnaldo Otegi va passar sis anys i mig a la presó per culpa, com ara s’ha demostrat, d’un judici injust». De ver, el professor de la Universitat de Girona es feia més preguntes: les contradictòries decisions del Tribunal Suprem quant a l’impost hipotecari; la presó preventiva dels polítics catalans... Ara hi podem afegir un tema de les nostres contrades: el cas Mar Blava. Què ha passat perquè en qüestió d’hores allò que el jutge instructor qualificava com a fets d’una gravetat inusitada acabassin amb la retirada de l’acusació per a 9 dels 12 acusats? Enorme era la petició de 50 milions d’euros de fiança per a cada persona i empresa involucrada i així es va difondre. L’opinió pública, a la vista de l’actuació del jutge instructor Antoni Rotger Cifre, s’exclamaria «si que la deuen haver feta grossa aquests!». I entre «aquests» hi havia persones conegudes que, com el cap d’Autoritat Portuària, Joan Francesc Triay i un amic meu, van ser objecte d’allò que en diuen «pena del telediari»: sortir a les portades dels mitjans en les pitjors circumstàncies. Per ventura, en el judici se’ls retirà l’acusació i del banc dels acusats pogueren passar allà mateix al del públic.

Jutge hi ha qui no ho fa per mal (tenc, però, els meus dubtes pel que fa a la causa general catalana, on la unitat d’Espanya se sobreposa al procediment democràtic); tanmateix, el mal ja està fet. Com se refà un dany causat durant tant de temps?

Els marxistes pensen que conceptes com justícia o llei són simples «formes de consciència» que corresponen als interessos de les classes dominants i, per tant, serveixen al manteniment de l’statu quo. Brecht, que era marxista, observava que els jutges no s’ocupen d’administrar justícia, sinó d’aplicar la llei, la qual cosa no és equivalent.