Flor de sofre

Redreçar el sistema de partits, actualment en descrèdit

| |

Valorar:

Des que es va restablir la democràcia, hem vist que, pocs mesos abans de la celebració d’eleccions, sorgien nous partits, moltes vegades fruit de baralles i escissions en el si de les formacions polítiques, amb la intenció de participar fos com fos en els comicis. Que hi hagi hagut en els darrers dies a Menorca gent que hagi abandonat el PP per passar a Vox, com també de Vox per passar al PLIE, està en aquesta línia. Malauradament ja ho prenem com si fos la cosa més normal del món.

Un temps, ja tant llunyà que sembla prehistòria, els sonats cops de porta que es donaven en els partits es justificaven per raons ideològiques. En intensos debats, la militància confrontava pensaments i estratègies i si no era possible arribar a consensos i acords, s’arribava a la creació de noves sigles. Ara és impossible que la ciutadania mínimament formada cregui que s’estan donant aquestes circumstàncies perquè les formacions polítiques fa anys que han abandonat el carrer, vull dir el compromís cívic per debatre amb la gent les línies ideològiques i les estratègies. Aquesta realitat queda corroborada pel fet que pràcticament són inexistents les iniciatives dels partits per formar militants i simpatitzants, organitzar tertúlies i debats oberts a tothom al voltant dels moltíssims temes urgents a tractar. Si no són els ateneus, els clubs o les associacions culturals, els partits són incapaços de convocar la gent per debatre al voltant de temes que cremen com, per exemple, la creixent desigualtat social, el canvi climàtic, el deute públic, el mercat laboral, etc. Els partits van amollar la tovallola de la pedagogia i per aquest motiu ningú es creu que siguin realment una cosa viva que vagi més enllà de ser una maquinària per la confecció d’unes llistes electorals. Lamentable. Per açò, i ras i curt, tothom sap que la major part de baralles que es donen en l’interior dels partits venen donades la majoria de vegades per la confecció de les llistes electorals, les quals poden proporcionar, si s’assoleixen èxits, sous polits durant quatre anys.

És molt possible que l’enorme ressentiment, la gran crispació que hi ha en la política, tingui les seves arrels en les frustracions econòmiques que les classes baixes i mitjanes estan vivint actualment, per un mercat laboral deprimit i devaluat que no permet trajectes vitals dignes. La carrera política s’ha convertit en l’actual conjuntura en una solució per a molts.

Davant la manca de participació de la ciutadania en els projectes de les institucions públiques, la Unió Europa ve recomanant mitjançant directives que els organismes propiciïn, especialment quan s’elaboren plans urbanístics, la participació ciutadana, que és un muscle més de la democràcia. El legislador, assumeix conseqüentment que sense normes clares, que de manera explícita obliguin els gestors, les administracions no arriben a desenvolupar formes participatives comunals. Seguint el mateix camí, caldria reblar el clau. Buscar eines per tal que en les institucions, a més a més d’haver-hi els polítics escollits pel poble d’unes llistes partidistes, hi hagués consells els membres dels quals fossin elegits, sigui per procediments a sort o buscant altres fórmules, d’entre la gent del carrer, de tal manera que ningú es desinteressi de la política.

També fora bo fer lleis per manar de prop els partits obligant-los, no tant sols a presentar els comptes clars, sinó també a confeccionar les llistes electorals a partir de les persones de les quals hi ha coneixement segur que han participat en projectes col·lectius de manera desinteressada, en ONGs i associacions culturals i esportives.

De sistemes democràtics n’hi han molts, uns de més transparents, participatius i transparents que altres, sempre amb contradiccions i amb el perill que caiguin en el descrèdit i en el pou de les dictadures. Per aquest motiu, cal recórrer sempre a l’examen de les situacions per calibrar la salut democràtica i establir, si escau, lleis per redreçar les institucions. Els tristos paperots que protagonitzen aquests dies trànsfugues i persones que només cerquen el lucre a costa de la política no s’haurien de donar perquè són un total descrèdit per la nostra democràcia i d’una enorme indignitat.