Cafè, croissant i...

Turisme i estrelles

| |

Valorar:

El turisme a seques desapareix. Tot té cognom. Familiar, cultural, sol i platja, esportiu, gastronòmic, sexual, ornitològic, d’aventura, rural, ecològic, espiritual, sénior, de salut, de cubates, de congressos, de compres... Ja no queda bé fer turisme i prou, el clàssic de berenar fins a rebentar al bufet, fer fotos, passejar fins al límit de la capacitat humana, anar a un bar recomanat pel cunyat, perdre’s per no saber entendre un mapa arrugat, entrar a museus i botigues de souvenirs, discutir amb la família perquè sempre feim el que tu vols, saludar a un menorquí que a l’Illa no saludes, i comentar que fa més fred, però és un fred diferent.

Menorca s’ha acreditat ara com a destí per observar estrelles. Un dels punts forts a favor és que, sobretot en hivern, gairebé no passen avions que les tapin. Curiosament. Amb altres estrelles es promociona l’esportiu, per a un visitant que no convindria tingués la idea de voler emprar certes instal·lacions esportives en estat poc promocional.

L’observació d’estrelles té l’avantatge que no sembla generar massa impacte ni inversió, sempre que no vulguin tots aquests turistes mirar el cel des de Favàritx o Macarella i s’acabi amb la necessitat d’ampliar el servei de bus a horari nocturn.

El públic potencial és ampli. Observar estrelles és una pràctica habitual, fins i tot adorar-les. I no només les del cel. Molts dels individus comuns de la raça humana exerceixen una irracional veneració cap a qui assumeix la condició d’estrella per diners, fama, exposició mediàtica, talent o poder. En el cas del poder, la veneració és molt fràgil, fugissera, volàtil. Qui va merèixer reverències hiperbòliques i bavoses d’entregats companys quan tenia capacitat de decidir, acaba sent menystingut i tractat com un empestat quan, via derrota electoral, entra en el nombrós club dels intranscendents. És trist acabar sent una estrella estrellada com Bauzá, però formar part d’aquesta dúctil cort interessada d’aduladors d’estrelles amb poder ocasional és encara més trist.