L'escut d’Espanya inclou el lema «Plus Ultra». Quina cosa. Centenars d’eclipsis després de la seva incorporació al símbol, l’expressió té més sentit que mai. L’orgull patri ha generat una radicalització que ha convertit líders polítics que haurien de ser garants de la concòrdia i la moderació en autèntics hooligans, en canalitzadors d’ideologies que cada cop més utilitzen recursos propis dels seguidors més radicals dels clubs esportius, amb càntics, insults, identificació d’un rival preferent i, darrerament, crítica al paper de l’àrbitre.
La paraula «ultra», però, no es va incorporar a l’escut d’Espanya per gent com Abascal o Torra, sinó per una qüestió geogràfica, d’expansió imperial. Ultra com a més enllà. Amb aquest sentit, el Govern pretén que Balears sigui tractat des d’Europa com a ultra, en aquest cas no com a illes hooligans sinó ultraperifèriques, amb l’argument que la distància, com tantes altres coses, no es pot reduir a números.
La ultraperifèria a Europa és un club elitista. Nou membres tan exòtics com Guadalupe o la Guaiana francesa, tot i que el referent més directe és Canàries, el nostre primo de zumosol del descompte aeri. Mereix Menorca ser ultra? Dels requisits de la UE complim la insularitat perifèrica, el cens escàs i la poquíssima diversitat de productes econòmics. El cap de fibló d’octubre permet salvar la condició del clima difícil, i l’orografia adversa ens falla una mica. La distància, com ja he dit, sempre és relativa. Aquest test, té vostè raó, resulta ridícul. Tot hauria de ser més raonable i evident. Sembla mentida que encara s’hagi d’anar a Brussel·les per explicar que les dificultats insulars no les aporta només el fet d’estar dins un requadre al mapa televisiu de previsió del temps, i que, a més de regalar-nos les orelles quan vénen de visita, des de la UE també podrien aportar alguna ajuda o, com a mínim, deixar de posar pegues a les solucions a problemes de la insularitat que són inqüestionables. Sense necessitat de passar a ser ultres. D’ultres en sobren.
