Segons sembla circula per Espanya un autocar de propaganda per denunciar les lleis de gènere que afavoreixen els drets de les dones i que, per fer-se veure, exhibeix una gran carota de Hitler amb un text tan estúpid com aquest: «Contra las feminazis».
No és una paraula nova, perquè l’ocurrència ve del Estats Units, on els polítics conservadors la van compondre als anys 90 per ridiculitzar les dones que exigien el dret sobre el propi cos. Però si en aquell temps ja era una ofensa contra un col·lectiu, emprada avui és un insult a la dignitat de totes les persones.
Mai sabrem si els promotors d’aquesta idea són uns desgraciats que van tenir una infància infeliç o si arrosseguen una perversió inconfessable. Però el sentit comú indica que hi ha qualque cosa que volen amagar, i que li donen sortida atacant, a través de les dones, la dignitat de la humanitat sencera.
És una història repetida al llarg del temps. Els que més prediquen la virtut, solen ser aquells que més poc la practiquen. I la cultura popular fa segles que ho sap de reis, banquers, polítics, religiosos, militar, jutges... i tots aquells que pel seu càrrec poden influir en la societat. Alerta amb els que estan en contra de les llibertats personals!
No cal ser dona per entendre els drets que les donen reclamen. N’hi ha prou de tancar els ulls i repassar per un instant el món en què vivim. I mirar de ser imparcial quan feim aquest repàs. Que ja sé que no és fàcil, perquè més o manco a tots mos han educat amb un mateix motlo.
Però si un homo fa aquesta reflexió, és mal de fer que no es posi vermell de pensar en molts moments de la seva vida. Si no és que sigui un canalla. I no estic pensant en violacions ni en cap altre acte criminal extrem, que és evident que exigeix la reprovació més radical.
Pens en tots els moments en què hem aprofitat, encara que sigui inconscientment, els privilegis que tenim per la nostra condició de mascles. A ca nostra de petits, a l’escola, en l’adolescència, en els bars i clubs -de bona o de mala nota-, en les relacions sexuals, en la vida de parella, en les relacions domèstiques i laborals...
Hi ha un codi no escrit, però vigent, que estableix quins són els drets dels homos per damunt de les dones i en el qual elles passen a ser actors passius o més tost víctimes. També és ver que, per fortuna, ja s’han superat alguns d’aquests esquemes en molts d’àmbits. Però que continuen vigents en general, és difícil de discutir.
Si en el passat s’arribava a pontificar que havia de ser així i no d’una altra manera, en la societat actual ja no s’aguanta per aumon. I és precisament el passat que mos dona els arguments. De la mateixa manera que l’esclavitud es justificava per poder explotar les plantacions. O el treball infantil a les mines perquè com més petits, més estrets podien ser els túnels.
Tot són trampes que la societat mateixa s’ha anat construint per justificar allò que és injustificable. Quan a la Segona Gerra Mundial se’n van endur els homes al front, ja ningú va posar en dubte que les dones podien fer els treballs més durs, al camp, a les mines i a les fàbriques. Les havíem de menester.
Va ser el final de la idea que la dona tenia una capacitat limitada per fer qualsevol feina que no fos «la seva». I de la mateixa manera van ser prou valentes per assaltar les universitats i demostrar que tenien tanta capacitat com els homes -qui ho podria dubtar!- per destacar en qualsevol àmbit.
S’ha de mantenir una ideologia molt rància per no tenir clar que el futur l’hem de construir homos i dones junts, cada un amb la biologia que ens ha donat la natura, però en igualtat de condicions i de llibertats. I no tenen una importància menor, en aquest sentit, els avenços que han aportat la ciència i la tecnologia.
Però és evident que aquest camí encara serà molt llarg i dificultós. No són només les dones que han de dir que ja n’hi ha prou, sinó que també ho han de fer tots els homos dignes. I el primer pas és enviar a la merda totes aquestes ideologies malsanes que mos volen fer anar enrere com a crancs. Com l’autobús en qüestió i el partit que el patrocina.
I aquesta és una bona setmana per tenir-ho present.
