Ho he de confessar. Com que vaig ser en un col·legi electoral el dia 1 d’octubre que no va ser atacat per escamots furiosos de la policia armats fins a les barres, he de confessar que hi havia bòtils de detergent líquid al quarto de la neteja i a la cuina de l’escola. No puc defugir la informació que m’incrimina, que ens incrimina als centenars de concentrats, i afirmar que no ho sabia perquè el col·legi electoral que vaig defensar el dia 1 d’octubre era el col·legi del meu fill en el qual hi vaig passar moltes hores preparant activitats escolars amb d’altres pares i mares o participant en dinars després de les multitudinàries actuacions de les diverses big bands. El que no puc assegurar és si el detergent líquid per rentar la vaixella a mà present a l’escola de la Concepció del carrer Bruc era de la marca Fairy o de Mistol. Tot i que, així com som de pesseters els catalans, m’inclinaria més per una marca blanca. Un segon detall que igualment som incapaç de recordar és el color del detergent líquid. En cas de lluir un preciós verd hauria de ser lògic i coherent que servís d’atenuant davant el tribunal per la seva coincidència amb els colors del cos militar -paramilitar segons la BBC- de la Guàrdia Civil. En cas que m’equivoqués i el color del detergent líquid guardat a l’escola fos groc les conseqüències sí que serien nefastes judicialment parlant i, a l’agreujant d’arma de destrucció massiva, s’hi hauria d’afegir l’agreujant de la simbologia coincident amb el moviment independentista.
Després de la confessió personal i doblement anecdòtica he de reconèixer que el testimoni d’Enric Millo davant el Tribunal Suprem, el delegat del Govern durant les dates anteriors i posteriors del dia 1 d’octubre, m’ha impressionat i m’ha deixat el cor palpitant. Amb un to apocalíptic, que recordava les paraules del replicant de Blade Runner, Enric Millo va dir referint-se als policies que van carregar contra els col·legis electorals de Catalunya el dia 1 d’octubre: «Vaig sentir testimonis esfereïdors. Vaig poder veure dits trencats, fractures de cama, una armilla antibales estripada. Em van explicar que havien caigut en la trampa del Fairy». El delegat del Govern a Catalunya ens revela la marca del detergent líquid utilitzat per fer llenegar els agents de l’ordre, encara que no ens treu de dubtes pel que fa al color. Fairy groc? Fairy verd? És important des del punt de vista cromàtic i també des del punt de vista de la inclement acusació. Més interessant encara van ser les contradiccions en les declaracions. L’exsecretari de Seguretat José Antonio Nieto va declarar -hem de recordar que estan sota jurament i poden incórrer en el delicte de perjuri-: «Cap agent va ser hospitalitzat ni em consta que cap agent agafés la baixa». Com quedam? O els agents del cos de policia de l’estat espanyol fan feina amb fractures i cames trencades o un dels dos representats del govern espanyol d’aleshores menteix. Tenint en compte que la segona opció apuntada pel senyor Nieto és més plausible, jo m’inclinaria que el mentider contumaç és l’antic delegat del Govern a Catalunya. I no són mentides banals. Com assegurar, per exemple, que la muntanya del Toro és més alta que el Kilimanjaro i l’Everest junts. No. Són mentides que poden dur a la presó antics companys i companyes d’hemicicle i també a activistes culturals i socials i durant molts d’anys. Qui ha definit millor el comportament d’Enric Millo ha estat l’escriptor nascut a França i que escriu en català Joan-Lluís Lluís. En un tuit ha assegurat: «Entre final del XVII i inici del XX s’emprava a Cat Nord l’expressió ‘És de la pell d’en Sagarra’ per designar una mala persona. En al·lusió a Francesc de Sagarra, artífex de la repressió francesa després del 1659. Proposo actualitzar l’expressió: ‘És de la pell de l’Enric Millo’».
Diego Pérez de los Cobos, el dirigent de l’operatiu policial del dia 1 d’octubre i coronel de la Guàrdia Civil espanyola, va ser processat acusat d’haver torturat un etarra quan el pacient estava detingut i hospitalitzat. El 23F es va presentar, uniformat com els militants de Falange a la caserna de la Guàrdia Civil de Iecla per donar suport al cop d’estat. El jutge Marchena, que tenia l’obligació de demanar al testimoni si havia estat mai processat, no ho va fer el primer dia de l’interrogatori i va demostrar una vegada més, conscientment o inconscient, que és parcial i protegeix i ajuda els testimonis de les acusacions. Montserrat del Toro, la secretària judicial que va entrar per la porta i va sortir pel terrat de la Conselleria d’Economia -abans havia demanat un helicòpter i els guàrdia civils se’n van riure-, és seguidora de Ciutadans i de pàgines ultres com Unidad Nacional Española. Vox exerceix d’acusació popular. He seguit el judici en directe per televisió i, a pesar del contuberni, no han aconseguit demostrar la rebel·lió. Per haver-hi rebel·lió hi ha d’haver violència, per haver-hi violència s’ha d’exercir contra les persones, no contra les coses o els cotxes. Malversació tampoc no n’hi ha perquè el mateix govern del Partit Popular va assegurar que no s’havia gastat cap euro públic en el referèndum. Què hi ha, llavors? Sensacions, imaginacions, mentides i, sobretot, Fairy, molt de Fairy que fa llenegar les acusacions i l’estat de dret.
LLENEGAR. Relliscar, escórrer-se; castellà resbalar.
