Època de muda

Sumar i seguir

|

Valorar:

Per a molta gent, l’aposta per desestacionalitzar la temporada turística volia dir repartir millor l’afluència de turistes, de forma que baixés la pressió a l’estiu a canvi de tenir més activitat a principis de primavera o finals de tardor. Però no funciona així el món i allò que semblava una bona estratègia econòmica ens està esclatant a les mans.

Mallorca és un bon exemple de zona turística que ha aconseguit una certa desestacionalització. La Serra de Tramuntana ha tingut bastant a veure, amb molt de senderisme pels magnífics camins i molts de ciclistes per les carreteres inclinades. També la tasca de promocionar espais emblemàtics en escenaris per a les filmacions professionals i tantes altres iniciatives que semblen interessants.

El problema és que aquest nou tipus de turisme s’ha promocionat, no per a substituir altres ofertes de manco interès, sinó per afegir-lo al ja existent. A Mallorca ara hi ha turisme a l’hivern i molt de turisme a l’estiu.

No només això, sinó que, dins la mateixa temporada d’estiu, també s’han incentivat ofertes de molt dubtosa qualitat. Com les zones que han apostat per clients que ja baixen beguts de l’avió o com aquells que practiquen l’esport de tirar-se des d’un balcó per veure si són capaços de caure dins o fora de la piscina.

Sense anar a aquests extrems, les inversions fetes al port de Palma per a rebre megacreuers generen una polèmica creixent, perquè el port no aplica cap planificació d’arribades i són molts els dies en què coincideixes uns quants vaixells gegantins que inunden els carrers de persones que tornen al vaixell a dinar i a sopar (els creuers grans són tot inclòs).

Cadascú té la seva pròpia opinió sobre el major o menor interès a afegir turistes a l’estiu o a l’hivern. Però la matemàtica i l’estadística es van inventar per a disposar de dades objectives sobre les quals prendre decisions. I els nombres mostren que incrementar turistes a l’hivern sense rebaixar-ne a l’estiu ha estat una estratègia econòmica molt negativa.

A mitjans dels vuitanta, les Illes Balears rebien 5 milions de turistes i eren la primera comunitat en renda per càpita. Ara en rebem més de 13,5 milions i som la setena comunitat en renda per càpita.

Potser alguns subsectors estan guanyant doblers, però sembla clar que la societat illenca en el seu conjunt està perdent posicions de manera important.

Això pel que fa a resultats econòmics que són els que solen moure el món actual. Però hi ha molts altres efectes que van a la columna que resta. Per exemple, els preus dels habitatges, un efecte que ja es comença a veure a Menorca però que a Mallorca i a Eivissa fa anys que és sagnant.

O les repercussions ambientals, en termes de major demanda elèctrica, increment molt substancial de la producció de residus, despesa enorme d’aigua potable... I també amb la saturació diària de carreteres, d’aparcaments de platges, d’afectacions a zones fràgils per presència constant de gent...

Poder distribuir millor els turistes de juliol i agost cap els laterals del calendari és una idea que sona bé. Voldria dir reduir massificació, augmentar la qualitat de l’oferta i generar llocs de feina amb major durada i millors condicions laborals.

Però la densitat de juliol i agost no baixarà si tenim lleis que permeten que hotels que queden obsolets, com els de Son Bou o Arenal d’en Castell, es puguin modernitzar sense reduir places (ni disminuir impacte paisatgístic). No milloraran les condicions laborals si les cambreres de pis (les anomenades Kellys) cobren igual -de malament- tant si l’hotel té dues estrelles com si en té cinc.

El nombre de turistes no baixarà si no es fa res per intentar desclassificar els 4 milions de m2 prevists encara per créixer a les diferents urbanitzacions existents de Menorca, que es poden traduir en milers de noves places. No minvarà el nombre de turistes ni el preu dels habitatges si no es controla de manera efectiva el lloguer turístic generalitzat.

De vegades, aquest mercat que s’autoregula en moltes coses, dona mostres de psicopatologia si se’l deixa tot sol. A Mallorca i Eivissa, el passat està ple de futurs que no es van complir. Menorca sempre va a un altre ritme i pot prendre decisions abans d’entrar en processos de molt complexa reversibilitat. Serà interessant saber què proposen les formacions polítiques que es presenten a les cites electorals, de les quals sortiran persones que hauran de prendre decisions importants en els pròxims temps.