La Fira del Camp d’Alaior va ser el primer esdeveniment amb el que vaig tenir contacte quan vaig venir a viure a Menorca fa deu anys. He de reconèixer que tot d’una em va resultar un descobriment perquè associava aquesta illa a vacances de sol i platja, sense haver girat la mirada cap al seu interior. De seguida, però, vaig entendre que allò era com un viatge a l’essència del que significa aquesta illa, el seu camp i els seus orígens o, si més no, una part fonamental per estimar-la encara més.
L’amo d’en Xec va batejar en el seu dia la Fira del Camp com el Mobile Congress de Menorca i no hi puc estar més d’acord. Però també tinc la sensació que aquesta fira alaiorenca hauria d’evolucionar d’alguna manera, perquè assistint a les seves successives edicions la fotografia ha estat si fa o no fa molt similar i amb un cert regust que res canvia.
Potser m’estigui equivocant i el secret de la seva continuïtat haurà estat que tot segueixi igual sense tocar el guió que hi ha però la realitat de present és que el camp de Menorca ha iniciat una transformació mitjançant la diversificació. L’exemple més clar el recull molt bé la Fira Arrels, que ha anunciat nova edició pels propers 6 i 7 d’abril. Territori, producte i cuina en un mateix espai amb un èxit de públic indiscutible amb només dues edicions. Els Diàlegs a l’Era Made in Menorca de demà divendres, ens poden aportar llum d’aquest quo vadis.
