De rebot

Supremacisme identitari

|

Valorar:

Qui divideix la societat amb identitats binàries (p. ex., natius vs. immigrants, fins i tot els de segona generació), confrontant els parlants de dues llengües (com el català i el castellà), atempta contra la convivència i és, com a mínim, un irresponsable. Cosa com açò ha fet l’actual president del govern tripartit d’Andalusia (PP i C’s amb el suport de Vox) dient que anava a «defensar els interessos del andalusos que viuen a Catalunya». Feia anys que no sentíem aquest vell discurs identitari, que utilitza fills d’immigrants per confrontar-los als catalans «de soca-rel». Tot i que la societat actual no s’assembla ja a la descrita per Paco Candel als anys 60 i 70 del segle passat, Juanma Moreno faria bé de conèixer l’obra del popular escriptor. Lligi «Els altres catalans» i s’informarà sobre què significa integrar-se en una societat. Avui la nostra presenta una barreja d’accents i orígens múltiples. «Rescatar els andalusos marginats a Catalunya»? Marginats de què? Fa pensar que el seu fals andalusisme derivi d’un nacionalisme espanyol encobert. Posats a defensar la pàtria, millor preocupar-se perquè hi hagi justícia distributiva i benestar a la seua pròpia i solidaritzar-se amb les altres d’igual a igual!

Hi guaita també el llautó del caràcter colonial amb què alguns polítics (de tota mena de pelatge, ei!) entenen els subjectes polítics a Espanya. Constitucionalment, un de sol; realment, tres o quatre. El nacionalisme etnolingüístic, actuant des del poder suprem que l’Estat li dona, pretén ara i adés diluir les diferències nacionals, que encara són reconeixibles dins l’Estat espanyol. Fins ara no ha aconseguit esborrar-les, per més que s’hi esforça.

És ver, ningú basteix una identitat nacional damunt la buidor. La construcció d’un projecte d’identitat compartida no es pot fer renunciant a elements essencials i bàsics com la llengua i la cultura que s’hi expressa. Ara bé, la llengua territorial històrica d’un país, el seu idioma, ha de constituir l’eix vertebrador d’aquest projecte, perquè, si no fos així, el poble d’aquest país esdevindria un altre. Són faves comptades. Hi ha desenes de casos de processos de substitució estudiats.

La demagògia del president de la Junta ha estat contestada des de la mateixa societat civil per veu d’un dirigent d’una associació catalanoandalusa. La identitat de cadascú, llevat de la del DNI, és resultat d’una adscripció voluntària, no ètnica. Allò dels «vuit llinatges» de la pel·lícula no val per al demos de la nostra societat, ni de cap altra societat oberta.